15.10.07

Lolita a les portes d'Auschwitz

S'oblida sovint, oblidem sovint, que la màxima emancipació a la que pot aspirar l'home no és la que es viu al regne de l'indeterminat en una llibertat absoluta i autèntica (així en diuen alguns) sinó, com a molt, a fer-se amo de les pròpies cadenes. Dic això després de llegir, a la Contra de LV (12/10/07) l'entrevista a una dona alliberada. Em fan por les dones alliberades perquè em recorden aquell Zaratustra que els professors mediocres regalen a les princesetes que es volen follar i que no és més que la tangent del nazisme. És un Nietzsche impotent que com Dorian Gray l'emprèn a ganivetades amb el seu retrat intentant escapolir-se de l'inevitable pes de la càrrega moral. I de la incapacitat de sentir vergonya de la pròpia nuesa davant del mirall, de la manca de complexes, a Auschwitz només hi ha un pas. És la mateixa lògica que exhibeix la dona deshinibida, la dona que s'omple la boca reivindicant la seva feminitat com si d'una conquesta es tractés, la que converteix el Deutschland über alles en una màquina de gassejar jueus. De la Bienvenida aquesta a Hitler només hi ha un pas i això em recorda, perquè els camins del senyor són inescrutables, un fantàstic fragment de la novela de Baltasar Porcel, "Lola i els peixos morts". Una novela que, dit sigui de passada, amb les "Travesuras de la niña mala" de Vargas Llosa em recorda que tinc un do especial per fer encaixar allò que les donotes socialistes en diuen etapes vitals amb les meves lectures.

I és que la consciència culpable de trair l'espòs havia, segurament, aconduït de manera incoscient Lola a l'intent de també humiliar-lo, perquè així, convertit ell en criatura risible als ulls del món, enganyar-lo li havia de semblar justificat i sense cap perill.

Baltasar Porcel. Lola i els peixos morts

1 comentari:

Pedra Lletraferida ha dit...

Ferran, aquesta vegada, i diguem que per casualitat, l'has encertat i l'has endevinat. Coses que passen, i de les que ja en parlem amb més detall en privat. Article brutal, genial, directe a la bena (tú ja m'entens!).

Salutacions cordials.