18.10.07

Les enquestes i l'enyor

No és novetat, però l'enquesta al lector de diaris ha trobat un nou espai en les edicions digitals. A l'Avui.cat es demana al visitant si "hauria de dimitir algú per l'embolic de la Biennal de Venècia" i presenta les següents opcions de resposta: Josep Bargalló, Josep-Lluís Carod-Rovira, Cap dels dos i Tots dos. LV, per la seva banda, interroga als lectors de la seva edició sobre la polèmica proposta del President de la République de demanar probes d'ADN als immigrants pel reagrupament familiar. "Debería practicarse la prueba del ADN a los immigrantes para su reagrupamiento familiar?" pregunta el diari. Cito només dos exemples, entenent que sempre en poden trobar més però que no calen, i ho faig perquè llegint les preguntes he recordat els inicis del text de Michel Foucault titulat "Què és la ilustració?" i que diu així:

En nuestros dias, cuando un diario plantea una pregunta a sus lectores, lo hace para pedirles su parecer sobre un tema en el que cada qual tiene ya su opinión: no hay riesgo de aprender gran cosa. En el siglo XVIII, se prefería interrogar al público precisamente sobre problemas para los que no se tenía todavía una respuesta. No sé si era más eficaz; era más divertido.

He d'admetre que em passa sempre que llegeixo algú que contraposa un "nuestros dias" (amb l'afegit de que ni tansols són uns "nuestros dias" compartits) amb un temps passat que ni l'escriptor ni jo hem viscut; em pregunto fins a quin punt és comèdia això de trobar a faltar allò que no hem tingut mai.
.