14.10.07

A la saca

Abans de sortir de casa he imprès uns documents per salvar el trajecte i la prevista espera. Zizek el terrible. És així, caminant en la penombra i sota la intermitència de la llum dels fanals com més clara es mostra la seva filosofia. De fet, i posant-nos seriosos, Zizek sempre és millor llegir-lo a les fosques, però la claror ocasional evita que ens assalti desprevinguts l'enyor del sol, sempre fals i sempre emprenyador. I disculpin perquè el que ve ara és un paternalisme molt lleig, però crec que avui sí, que avui estic en condicions de mostrar-los el camí d'allò que no és filosofia i que, com deia aquell, és necessari que no ho sigui.

Yo tenía 21 años. Pasé los seis o siete años siguientes leyendo de forma confusa la teoría francesa, un poco de Michel Foucault, un poco de Jacques Derrida, hasta que descubrí mi propia secta: desde entonces soy un estalinista ortodoxo lacaniano, dogmático y nada dialogante.

¿Cómo se puede rechazar el diálogo?

Mi lema es: ninguna libertad para los enemigos de la libertad. No, en serio, la filosofía es necesariamente dogmática. ¿Conoce usted algún diálogo filosófico que haya funcionado? ¿Los de Platón? Qué va, ahí, sobre todo en los diálogos sofistas de la última época, hay un tipo que habla todo el rato mientras el interlocutor se limita a decir "oh sí, por Zeus, cuánta razón tienes". Heidegger tenía razón en que cada filósofo cuenta con una percepción fundamental y se limita a repetirla a lo largo de su obra.

Tenia 21 anys, li sumem uns sis o set... 27, 28. Va trobar la seva secta. Ara en té 58 i segueix passejant la motxilla Eastpack plena d'enganxines identificatives. Estalinista, ortodoxo, lacaniano, dogmático y nada dialogante. Totes comprades al carrer Tallers, planxades i encabat cosides perquè no caiguin amb el pas del temps, que tot corromp i tot fa malbé. Mirin, jo crec que el filòsof no s'ha de cosir a la saca ni la sacrosanta llengua dels Stones.
.

2 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Oh... però és divertit, el senyor Zizek, molt divertit. A mi m'ha fet passar estones fabuloses. Sempre, és clar, que el prenguem pel que és, un bufó, i dels bons.

Dessmond ha dit...

Si als 21 anys pensava això, ara probablement deu viure del seu estalinisme.