2.10.07

La igualtat no és d'esquerres

Tota doctrina política moderna sembla tenir present que s'ha de definir sobre dos pilars fonamentals com són la llibertat i la igualtat. Amb això queda clar que la igualtat no és patrimoni exclusiu del socialdemòcrata de la mateixa manera que la llibertat no és exclusivament liberal. També el socialdemòcrata, el comunitarista, el republicà, el comunista, etc. es dónen una llibertat, un concepte de llibertat sense el que ni tansols ells podrien defensar el model que presenten. Encara que això només sigui per amor a la fictícia immutabilitat de les paraules. I es dónen, i en fan bandera, un model determinat d'igualtat. De la mateixa manera, el liberal no pot prescindir d'un determinat igualitarisme si no es vol defensor d'allò que insisteixo en anomenar la llibertat de la selva confiant en l'evidència del seu absurd. Expressió que, d'altra banda, força a veure deu tenir amb aquella ciutat dels porcs de la que parla Plató a la famosa "República". Dic això després d'haver llegit l'entrevista a Joan Herrera que publicava LV on hi ha aquesta perla que em resulta difícil d'entendre:

- Seré claro, quiero un gobierno de izquierdas que no trate igual a unrico que a un pobre, que es lo que ocurre con el cheque bebé.

- Las injusticias son inevitables.

- Sí, pero cuando Zapatero trata igual a un rico que a un pobre, deja de ser de izquierdas.

És veritat que la posició d'Herrera és d'una gran lògica i que en ella es fonamenta aquell seu discurs que han volgut anomenar social. Però acceptant que un govern no ha de tractar igual un ric que un pobre trenca amb una idea que, tonto de mi, creia mínim comú denominador de tota definició d'igualtat i que es fonamenta, precisament, en l'igual tracte que han de rebre els ciutadans per part de l'Estat. Tracte que no seria més que l'efecte boomerang d'aquell principi sobre el qual es construeixen fórmules tals com que tots som iguals davant la llei. Més difícil d'entendre em resulta l'aportació de l'entrevistadora recordant que les injustícies són inevitables però oblidant que la feina del govern no és la de fomentar-les sinó, principalment, la de combatre-les.

Guiño es de la historia que lo hayamos aprendido de don Juan.
.

6 comentaris:

subal ha dit...

Atenció, pregunta;

vostè està d'acord en la igualtat fiscal dels contribuents?

ferrancab ha dit...

Sí?

subal ha dit...

No! La resposta correcta és no!

Bé, vaja, en la meva opinió, eh. Crec que hauries d'endinsar-te en l'apassionant món de la fiscalitat i la seva progressivitat, i el pensament econòmic que hi ha darrera de cada posició.

Un tipus únic de fiscalitat vol dir que el pobre i el ric paguin un únic tipus de percentatge dels seus impostos. La meva opinió és que, en aquest cas, rics i pobres no haurien de ser iguals. Ara bé, potser els neoliberals pensen radicalment el contrari...

penso que vostè i el senyor Luri s'endinsen en el món del pensament neoliberal i neoconservador des de la seva vessant filosòfica, de pensament, i això està bé, home, però toquem de peus a terra i expliquin-me les polítiques econòmiques reals que han practicat els neocons des dels anys 80-90.

Aquest café que em reclama comença a semblar-me urgent, urgent.

;-)

Us en recordeu? ha dit...

Et contestaré amb una pregunta: què diries si en els pressupostos generals per al finançament local (dels municipis), Valdemoro (població madrileña) rebés a l'any, per exemple, 2 milions d'Euros, els mateixos que rebés Barcelona? Això seria, com tu dius, un tractament igual, no? O, aleshores, ja no?

Dit d'una altra manera, si en aquest cas la teva resposta seria "no és igualitari perquè no és proporcional", és la mateixa resposta que jo utilitzaria en el teu exemple. Un tractament igualitari no vol dir que jo t'apliqui la mateixa acció absoluta sinó relativa. Si t'hi fixes, això també és així, per sort, des de fa uns anys en el món de l'educació, la famosa "adaptació curricular", és a dir, el professor tracta diferent cada alumne, en funció de les seves capacitats. Això, per a mi, és igualtat, ja que el professor exigeix, proporcionalment, el mateix a cada alumne, en funció de les seves aptituds. Si no tots partim de la mateixa base, no és igualitari que se'ns exigeixi la mateixa meta, no? El que importa que sigui igual no és el valor final, sinó el camí.

Us en recordeu? ha dit...

A propòsit, jo també en vull un, de cafè amb vós!

bacus ha dit...

totalment d'acord, l'única desigualtat necessària és a l'hora de pagar impostos, a partir d'aquí tots tenim els mateixos drets, ho diuen quasi totes les constitucions, no es podrà discriminar per raça, sexe, etc... i tampoc pel compte bancari un cop cadascú ha pagat el que li toca.

el que diu herrera és típic d'un partit de classes i per tant no s'hauria de queixar si un partit de classe de rics els hi retira tots els ajuts als pobres...

aquest raonament és totalment estúpid per mi la gent són persones no classes, no races, simplement persones. Tothom voldria ser ric inclús ell, llavors que farà auto-imolar-se =?

quan cobra senyor herrera més de 3000 al mes ?? això ja el col.loca en l'enemic abatre. El ric que explota a la classe proletària.

per mi la desigualtat fiscal és necessària pq el sistema funcioni si no anem a viure a la selva i ja no fa falta ni l'estat (justícia, policia) la llei del més fort.

Que t'entren a robar a casa? doncs val més que estiguis ben armat ja que la policia sense impostos no es viable.