5.10.07

I el diable creà els jueus

¿Ha encontrado el porqué del holocausto?

Hay quien lo explica insertándolo dentro del sufrimiento de la historia del pueblo judío, pero yo no soy religioso, no acepto pertenecer a una masa. Yo tengo que elaborarlo individualmente.

Imre Kertész. La Contra de LV

És noble, com no podria ser d'altra manera, la declarada voluntat de Kertész de no dissoldre's en la massa. El problema és que aquesta noblesa no és res més que, com acostuma a passar amb la noblesa, els bonys que es fa l'impotent donant-se cops de cap amb els límits del seu poder. És evident que qui dissol l'individu en la massa no és mai aquell que com a individu vol sobreviure. Sovint es dissol passivament, per efecte de la inèrcia, amb aquell donar-se en l'abandó i en l'etern anhel de vacances que acompanya feixugamet el pas de les hores del treballador funcional, empenyent-lo a un dolç i passiu surar sobre les aigues de la societat. Però més tràgicament el dissol el botxí quan simplement no pot, sigui per imperatiu de l'autoritat o per atrofia moral, veure l'individu que aguanta dempeus l'uniforme de pres. El poder de reduir l'home a massa està en mans de qui el considera com a tal, com a element de la massa i només en relació a aquest seu caràcter genèric. És Hitler qui assenyalant-los crea uns jueus en plural, qui converteix el judaïsme en una qüestió d'una rellevància sense precedents per als propis jueus. Això em recorda la resposta de Hannah Arendt a un entrevistador que semblava pretendre convertir-la en el primer cas d'autoetiquetatge.

No pertenezco a ningún grupo. El sionismo es el único grupo al que he pertenecido en toda mi vida. A causa de Hitler, por supuesto. Y aún así, sólo entre 1933 y 1943. Tras ese periodo, rompí con el grupo. La única posibilidad de defenderse por ser judío y no por ser un ser humano: en esa época, pensaba que era un grave error ya que si os atacan por el hecho de ser judío, uno no puede contestar: “disculpe, no soy judío, soy un ser humano”. Es estúpido.

.

1 comentari:

lola ha dit...

De fet, venen a dir el mateix. Em sembla que després del Nobel, Kertész i senyora van fer un viatge a Israel. En vaig llegir unes notes en premsa del mateix Kertész, hi reivindicava, emocionadíssim, la seva pàtria. Altra cosa és que la vida de supervivent de camp de concentració requereixi, com tota vida de fet, posicionaments i embranzides personals i intransferibles.

Lola