21.10.07

Educació per la sauradania?

Era exagerat, com ho era gairebé tot en aquella classe, però recordo que la primera cosa que va fer el professor va ser collir un paper de terra i elevant-lo com el Sant Graal afirmar solemne: “amb aquest gest us he ensenyat molt més del que aprendreu en el que queda de curs”. I ho recordo ara i aquí per causa i culpa dels Saura, aquells que viuen a la Pl. Sant Jaume i que es diu que són d’esquerres. Me'ls he trobat sortint de la biblioteca i he suposat (veig que suposar un peix a l'aigua no era massa suposar) que sortien de participar en alguna activitat del Col·loqui Internacional: “Memorial democràtic: polítiques públiques de la memòria”. I amb ells hem estat una estoneta així, deixant passar el temps a la mateixa distància que el separa a vostè de la panatalla de l'ordinador, fins que el matrimoni s’ha decidit a apartar-se de l’única i petita porta per la que es podia sortir de la Universitat. He recordat el professor i les seves ensenyances socràtiques que demostren que les virtuts cíviques no s’aprenen com les matemàtiques o la ciència. Ara que l'Educació per la ciutadania es publicita, com molt bé feia ahir Francesc Torralba al programa Millenium, com una assignatura que ve a suplir unes mancances curriculars pel que fa principalmet al coneixement dels Drets Humans (a això els hem reduit), crec que és bon moment per recordar a Sòcrates i dir que, si li fem un xic de cas, ens queden dues opcions davant d'aquest nou invent educatiu: o l'educació per la ciutadania és conseqüent amb el seu nom i esperit i desapareix per mancada de sentit, o l'educació per la ciutadania és conseqüent amb la publicitat que se'n fa i canvia el seu nom per algún altre com, per exemple, història dels drets humans (immigrants i homosexuals en particular). Coherència anti-sofísitca, esclar, i contraria per tant a aquells que només creuen en dues veritats fonamentals: creuen en una la virtut que s'aprèn amb l'estudi i en el que els convé segons bufin les enquestes. Contrària a aquells que al màxim que poden aspirar és a crear escola i és per això que, en el fons, és una gran sort que el joc de la política exigeixi un cinisme suficient com perquè els nostres representant hagin oblidat el valor dels ideals. Una gran sort perquè un polític amb ideals l'únic que podria fer amb aquesta assignatura és intentar educar electors fidels.
.