19.10.07

Dues petites trampes lògiques

1.

No sé qui deia que els filòsofs són aquelles gents que a classe passen les hores dubtant de l'existència del real però que, en canvi, quan surten de l'aula no ténen cap problema en acceptar l'existència d'unes escales que baixen fins el bar, on prendran un cafè que dónen per suposat que existeix i d'on, encabat, marxaran despistats sense pagar fent enfadar un cambrer que crida com si, efectivament, existís en un estat de real cabreig. El professor Colomer escrivia una cosa molt bonica sobre la sra. Gata en zel i el seu home, el sr. Robafaves, on ens demostra fins a quin punt és tràgica la seguretat sobre la que es fonamenta l'existència humana; creure que jo sóc jo mateix i que aquell que s'aixequi pel matí serà el mateix paio que el que va anar a dormir ahir nit i, sobretot, que a la teva dona li passi exactament el mateix. Tragèdia que mostra fins a quin punt és il·lusòria la idea de la xarxa com a refugi del món real.

2.

Al llibre "El crepuscle dels ídols", Friedrich Nietzsche escriu: "Tota veritat és simple". - No serà aquesta una mentida duplicada?.
Diuen les males llengües que una mentida duplicada no és el mateix que dues mentides perquè negar la negació és, de fet, afirmar de nou. Suposo que aquestes males llengües estaràn disposades a acceptar, per tant, la simplicitat de tota veritat.
.

2 comentaris:

Dan ha dit...

Negar la negació és afirmar, però afirmar la afirmació alguna vegada és negar?
Potser únicament quan dius: "Si, si" en to irònic?

Pedra Lletraferida ha dit...

Tampoc cal anar massa lluny. Emprant el llenguatge irònic, he estat molts anys escoltant d'una persona el típic "t'estimo", que a l'hora de la veritat s'ha demostrat que tan sols era això, ironía. No ens cal, de vegades, negar dos cops. N'hi ha que amb una en tenen prou!.