29.9.07

One of those

És una estudiant Erasmus que no entén gaire el català i he de confessar que de vegades l'envejo. Com que jo si que l'entenc i fins i tot el parlo en la intimitat, li he hagut de traduïr una molt interessant intervenció d'un company de classe. Ha sigut a l'acabar la classe, quan s'ha acostat i m'ha demanat quina era la pregunta del tio aquest. No era una pregunta, era una afirmació. Afirmava que Bush havia enderrocat les Torres Bessones perquè les empreses automobilístiques volen vendre motors de tanc i un llarg etcètera d'arguments de pes similar. "Oh no! One of those!" em diu. Yes, one of those. Assegura que mai hagués imaginat que una persona adulta podia dir aquestes coses i li dic que les persones adultes capaces de dir coses com aquesta en aquest país són majoria. Deu pensar que això és com la sardana, estrafolaris particularismes culturals.
He de dir que crec ser prou generós com per admetre les imbecilitats en caràcter d'hipòtesi. Puc admetre una hipòtesi tal com que Bush va ordenar o dirigir l'atac a les Torres Bessones, puc admetre una hipòtesi que sovint defensa un amic meu i que afirma amb total convenciment que cada dia moren milers de persones devorades per taurons blancs a les costes mediterrànies però que el govern no n'informa per no perdre turistes i fins i tot puc acceptar que algú m'asseguri que Zapatero és en realitat un extraterrestre a l'exili que sobreviu exclusivament deborant col llombarda. Però em nego a acceptar el valor de cap hipòtesi que no vagi acompanyada d'una explicació que la confirmi. Aquí acaba la meva generositat i la meva paciència i, perquè sóc molt més exigent amb les conclusions i amb la seva demostració que amb les hipòtesis, estic disposat a barallar-me i perdre la baralla (això de perdre em sembla inevitable) amb tothom que sigui capaç de mantenir-les sense poder-les demostrar. Potser sóc massa exigent amb aquestes demostracions i potser ahir hauria d'haver dit que Glucksmann és un home necessitat de llum que només diu banalitats. Però sóc així i ni ho vaig dir ni ara mateix ho tornaria a esciure. I com que estimo la veritat sóc un romàntic intolerant. Ho he dit i ho torno a dir; estic radicalment en contra de la tolerància, en contra d'aquest patenalisme del que permet a l'altre quedar com un imbècil com si això ens fos indiferent. I avui ho fic tenint present aquella frase d'Adorno on diu que "ser condescendent i no tenir-se en gran estima són la mateixa cosa". Sóc, ho he vist, molt més intolerant que el meu professor i em preocupa especialment que l'home pugui ser tan tolerant amb sí mateix com ha demostrar ser-ho amb els seus alumnes. Molt menys tolerant que un professor que davant la barbàrie ha apel·lat a la opinió, com si els nazis poguéssin existir i a la vegada no fer-ho o com si el meu company de classe pogués mentir i a la vegada dir la veritat.
.

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

Home, a vegades cal ser una mica condescendent i admetre que hi ha hipòtesis que es sostenen a si mateixes, perquè som com un home capaç d'enlairar-se tirant cap amunt dels cordills de les seves sabates. Un exemple meridià: "Zapatero és en realitat un extraterrestre a l'exili que sobreviu exclusivament devorant col llombarda"