5.9.07

Molt a favor del 24%

Quan escric això els resultats estàn així: 34% diu sí, 42% diu no i 24% no ho sé veure. Un 24% és un bon percentatge i suposo que si la gent que simplement no ho sap veure no votés a les eleccions les coses anirien millor. Amb millor no vull dir més de dretes o més convergents, amb millor vull dir millor i qui ho vulgui entendre que ho entengui i qui no que comenti. L'enquesta no té res a veure amb la política (vaja, si que aquesta frase pot ser certa, en aquest cas ho és). Pregunta el diari Avui, finestra a tantes extravagants realitats, si el xut de Touré ha sigut gol o no. La pregunta em serveix, jo sóc un putero (ja ho haurien d'haver imaginat), per plantejar-me una problemàtica implícita en el joc de la democràcia. Es tracta de saber quin dels dos models és el millor; aquell que defensa que el poble no s'equivoca i que, per tant, tria sempre la opció correcta o, per contra, aquell que considera que el poble decideix precisament quina és la opció correcta. Ho diré més clar (i això és ja lema de la finestreta i m'encanta). Hi ha una opció bona que és la que decideix el poble inevitablement o, en canvi, no hi ha opció bona o dolenta sinó que és el poble qui decideix quina és la bona o la dolenta. Evidentment, això (i no jo) parla de Montilla. És inevitable. I de Zapatero i d'Aznar o Pujol. És inevitable, deia. Però això planteja també una altra problemàtica, que és la que m'interessava al començar a esciure aquesta cosa. Ens posa sobre el problema de la opinió i la seva relació amb la veritat en un sistema democràtic. Per sort, els resultats de l'enquesta no tenen poder per modificar el resultat del partit, però el problema no té tan a veure amb els possibles efectes finals com amb la pregunta. La veritat no es pregunta, es presenta. Seguint amb l'exemple; hi ha una normativa que diu que no és gol si la pilota no ha atravessat completament la línia de gol i, davant d'això, hi ha uns fets. Uns fets que no merèixen discusió, perquè tota discusió no és més que limitació de la mirada. Una bona mirada, en llenguatge televisiu una bona càmera, veurà la realitat que el penyista del gol nord només pretén intuir. Opinió contra veritat i mai més sencill i mai més clar.
.