23.9.07

Liberal i solitari per amor a la humanitat

En el famós mite de la caverna, Plató ens presenta el camí de retorn a la cova com la culminació del trajecte del filòsof, d'aquell que s'havia alliberat de les cadenes per iniciar l'ascètic ascens al veritable coneixement i que torna ara entre els que segueixen encadenats per mostrar-los la falsedat de les seves creences. Nietzsche ens explica que quan Zaratustra baixava de la muntanya per anar al poble a predicar el superhome entre els humans, es va trobar amb un vell que vivia al bosc. El vell, reconeixent en el caminant la figura de qui temps enrera havia fet el camí invers, li pregunta què és el que l'empeny a voler tornar entre els homes, què porta a un home com ell, que balla lliure, a voler -se arrossegar entre els que dormen. Per què el descens? Perquè estimo els homes, respòn Zaratustra. El nostre profeta compartirà amb l'aventurer platònic les terribles conseqüències del retorn, decidit i militant, quan una colla de Segadors Catalans es vulguin estalviar la incomoditat de sentir els que no accepten de genolls empassar-se les seves veritats. Compartirà probablement els motius de la seva decisió, sent l'amor als homes el motor principal del seu moviment. I el compartirà també amb el vell, qui assegura que és precisament per estimar massa els homes que va decidir deixar-los sols. En aquesta actitut del vellet, que deixa a Zaratustra a l'alçada del socialdemòcrata i el telepredicador intentant guiar les ànimes pel camí que es mostra transparent a la seva mirada, hi veig la moral del ciutadà liberal. I, al mateix temps, il·lumina en la meva memòria un fantàstic conte del llibre L'exil et le royaume, d'Albert Camus, que es titula amb el nom del seu protagonista, un pintor anomenat Jonas. "A l'altra habitació, Rateau miraba la tela, totalment blanca, al centre de la qual Jonas habia escrit només, amb lletres molt petites, una paraula que podia ser desxifrada, però on no se sabia si calia llegir-hi solitari o solidari".
.

1 comentari:

Adso de Melk ha dit...

Si l'home estima els homes, cèrtament ha de tornar a la caverna, al preu que costi. El filòsof-rei, com tu ja saps, no pot eludir la obligació de conduir els seus congèneres, siguin com siguin. Estimar els homes no és excusa per a fugir-ne, sinó que cal acceptar-los tal i com són. Amb el temps he deixat de ser tant Nietzscheà com vaig ser per a ser més platònic, ja que al meu entendre Plató fou un grandíssim coneixedor de la naturalesa humana.
Salutacions