25.9.07

La moral ve del mico

Frans de Waal, primatòleg i un dels més interessant pensadors de l'eterna relació entre natura i cultura, és autor del llibre "Filósofos y primates", subtitulat amb gran claredat expositiva "la evolución de la moral del simio al hombre". En aquest llibre discuteix amb altres reconeguts pensadors com Peter Singer o Robert Wright sobre l'orígen de la moral en els nostres avantpassats evolutius i no, en canvi, en una determinada organització social humana. Quan Darwin va establir el famós principi de que l'home ve del mico va donar peu a l'inici d'un camí de pensament segons el qual la continuitat evolutiva entre l'home i les altres espècies animals establia entre ells una diferència únicament quantitativa i no qualitativa. Segons això, les diferències entre l'home i els altres animals tendeixen a minimitzar-se negant, per exemple, que principis com els de la dignitat humana o el sentit de l'ètica i la moral, siguin realment significatius o rellevants des d'un punt de vista antropològic. Com que, malgrat aquesta continuitat evolutiva, ens segueix semblant terrible que els nostres amics, coneguts o saludats es comportin com a simis, ens hem de seguir interrogant sobre l'autèntica rellevància d'aquest salt principalment quantitatiu que ens separa de la resta d'espècies animals. Víctor Gómez Pin ha dedicat els seus dos últims llibres ("El hombre. Un animal singular" i "Entre lobos y autómatas") a estudiar amb profunditat el salt que hi ha entre la continuitat quantitativa a la diferència qualitativa i que ell situa, crec que amb gran encert, en el moment en que "la carne se hizo verbo". Al buscar a l'oracle referències o comentaris a l'entorn del llibre de De Waal he arribat a una magnífica explicació a l'antic blog BilbaoPundit, actualment Tabula-Rasa, comentat per Gregorio Luri amb una claredat que fa sobrera qualsevol explicació:
Meditación sobre un milagro: Tómese una piscina de agua a, pongamos, 25 grados C. Si se va disminuyendo la temperatura se llega a un punto en que el agua se solidifica, mientras que si se aumenta, a partir de cierto momento comienza a evaporarse. Todo es H2O. Pero con alguna sutil diferencia: no se puede nadar sobre las nubes, ni tomarse un gintonic con un trocito de nube, ni expirar cubitos de hielo, ni…. ¡Qué tontería! ¿Verdad? Resula que cambios mínimos, de grado, acaban generando cambios mayores, de cualidad. La continuidad, amigo naturalmente escético, se dice de muchas maneras. Y ninguna de ellas es completamente inocente. Entre la vida y la muerte sólo hay un suspiro.