20.9.07

Igualitarisme a la bolognesa

Es presentava la novetat del curs i venia acompanyada d'aquesta bolognesa que a la nostra universitat dissimula rera el vel europeu qualsevol oferta problemàtica. Aquest any s'ofereix als alumnes la possibilitat de triar entre dues modalitats d'avaluació; la continuada i la clàssica, basada en una única proba final. S'exposen les alternatives i, com sempre que es parla d'organització i burocracia, es desperten les ires dels alumnes. Ja entenc que triar és una putada, però la llibertat no surt mai gratis. Una noia aixeca la veu preguntant on pot anar-se a queixar, perquè li sembla tot fatal i ens recorda, a nosaltres, mesells, que ja no estem a l'escola. Està matriculada a primer i suposo que el record de l'època escolar deu ser encara prou recent per emocionar-la. Als vells no ens impressiona i l'escola és un refugi de calma en el record, no incita a cremar res. Però probablement aquest enigmàtic procés de Bologna que omple les discusions d'alumnes i professors des de fa massa temps (la ignorància és excessivament sorollosa) tingui alguna cosa d'escolarització de la universitat. Tampoc sé si és mala cosa, la veritat. Cosa que, deixin-m'ho dir clar, tampoc vol dir que em sembli bona. Vol dir, simplement, que no tinc ni idea si és bo o dolent perquè malgrat la meva incomoditat existencial en la joventut i l'infantilisme, crec que mai és massa tard per fer-se gran. Però la meva companya, que no gaudeix del luxe de la meva còmoda idiotesa, semblava francament indignada. Havia de triar i això, ho ha dit ella, implica un "agravi" comparatiu. No pot ser, ho ha dit ella, que per uns sigui diferent que pels altres. Ho ha dit ella però m'he atrevit a trencar un moment la meva tímida carcassa per preguntar per què no podia ser. Massa baixet ho he dit i són els que criden els que acostumen a rebre resposta. El meu company sí que m'ha sentit, i m'ha mirat amb cara de llàstima. No pot ser diferent per uns i altres, ha dit ella, i a mi només se m'ha acudit recordar el meu igualitarisme atroç. Radicalment igualitarista, entenent que som iguals en tant que lliures de triar. Això no amaga, és veritat, que la presència de dues vies impliqui una pèrdua efectiva de llibertat ja que pel professor no hi ha alternativa possible i ha d'idear dues modalitats avaluatives. Una autèntica putada, dit finament, però en la seva dialèctica igualitarista el poderós, paradoxalment, mai hi ha estat considerat com a igual.
.