2.9.07

Ho diré clar

Llegint alguns comentaris, i perquè jo no sóc tonto, veig que a vegades és difícil entendre el que escric. Per la manera d'escriure-ho, que no és altra que la manera de pensar-ho. Sebreli deia, en una entrevista que vaig llegir no recordo on, que gran part de la historia de la filosofia l'han marcat uns personatges que rera un llenguatge molt rebuscat només pretenien amagar la seva falta d'idees. Bé, això els passa a alguns grans filòsofs i als que viuen amb la il·lusió de tenir idees pròpies. Jo, en canvi, sóc plenament conscient dels meus plagis, del meu pensament collage i de que només sé que no sé res. Això em deixa sol. Sol davant de l'únic que puc fer amb tot aquest material robat, que és endreçar-lo amb un mínim de dignitat. Perquè sí, perquè alguna cosa haurem de fer i em sembla molt ecosocialista això del càndid conformar-se a cuidar l'hortet. Però reconec que no sóc gaire endreçat i que el mateix que em passa amb els calçotets m'acostuma a passar amb les idees, així que entenc que a vegades no se m'entengui. És per això, i perquè m'estimo un munt, que deixo aquí un petit esquema amb les idees que crec entendre que vertebraven l'article d'ahir o que, com a mínim, pretenien fer-ho:

1- Dir que als 20 anys no es pot ser neoliberal és una estupidesa.
2- És una estupidesa perquè és una afirmació amb naturalesa de dogma religiós.
3- És estúpid i dogma de fe perquè converteix el que només és una possibilitat en l'única acceptable.
4- Aquest dogma no és més que l'acceptació acrítica de la frase (de Churchill, d'André Maurois o de qui sigui, no ho sé): "qui de jove no és d'esquerres és perquè no té cor i qui de gran ho segueix sent és perquè no té cap".
5- Assumir la validesa d'aquesta frase sent jove i d'esquerres implica assumir que no tens cap.
6- Assumir que no tens cap implica assumir que ets un imbècil i que, per tant, no estàs capacitat per parlar de política (ni de res, de fet).
6B- El punt anterior necessita una altra premisa per ser cert. Necessita assumir que la política, la bona política, és la que es fa amb el cap i no (només) amb el cor.
7- Un cop assumim que som idiotes i donat que hem assumit que de grans hem de deixar de ser-ho (la frase en la que es basa tot el raonament ho diu així), hem de deixar de ser joves i d'esquerres.
7B- Sobre el ser joves, un apunt. No té tan a veure amb l'edat com amb la maduresa intel·lectual. El pensament jove no és pensament, és merda.
8- Per últim, la petita brometa. El primer pas per deixar de ser jove i d'esquerres és assumir l'estupidesa implícita en aquesta doble condició.
.

7 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Benvolgut Ferrancab

Per la present vull deixar constància escrita de la meva admiració per la seva prosa i la estructura dels seus raonaments.

Té vostè en mi un seguidor incondicional (que, òbviament, no sempre comparteix el que vostè sosté).

Guillem Casas ha dit...

Avui ens ha quedat tot molt clar! ;)

subal ha dit...

Un vell fastigós (vell i neocon), flagell d'avortistes i maricons, defensor de l'estat policial al seu país, EUA, ha dimitit perquè "se li va caure la pastilla de sabó en un lavabo de l'aeroport", o per dir-ho clar, ja que ens posem tan sincers; es volia follar a un paio en un aeroport. El paio resulta que era un secreta, un poli, i el va denunciar. A mi que dos follin en un lavabo m'és ben bé igual. A qui no li feia gens de gràcia, el molt hipocrita, era al vell fanàtic i a les seves lleis policials, que segur que ell mateix va ajudar a teixir.

Digui'm ara vostè si no es pot ser un vell imbècil de dretes.

Potser sí que ser jove i d'esquerres és ser un imbècil. També és d'imbècils ser jove i ser de dretes.

També és ser imbècil ser jove a seques.

També és ser imbècil ser vell de dretes i ser vell d'esquerres.

Millor és no-ser.

A mi em sembla que no has portat el teu discurs gens lluny. El teu discurs és d'un nihilisme esfereidor, de façana, de pacotilla, vaja.

ferrancab ha dit...

Apreciat Subal,
té tota la raó. Bé no tota, però té raó quan diu que no he portat el meu discurs gens lluny. Era un discurs de reacció, un discurs a la contra de l'article de l'Àstrid i que l'únic que pretenia era ser un contrargument. D'un nihilisme esfereidor, ni idea. De façana, segurament. De pacotilla, home, no crec. És superficial, sí.
Aquest discurs només és una cara del que penso sobre la frase i que vostè ha complementat amb gran encert. No he dit mai que no es pugui ser vell i de dretes. Faltaria més! Imbècils n'hi ha a tot arreu i de totes les edats. No és millor no ser, no era vostè el que m'acusaba de nihilista?! ;)
Salut estimat Sub!

subal ha dit...

Oh, mal dia, el dia què tingui tota la raó! No la vull, no la vull, per res, tenir-la tota. Ni la meitat; se la regalo, escolti.

Dit això, que no és una boutade, sinó una declaració de principis, li diré que el jovent de dretes em posa malalt. Vol dir això que sóc un jove d'esquerres? Tampoc... no crec... jo crec que joves i vells hauriem de ser lliurepensadors, que és una cosa molt difícil, però s'ha de provar. A mi alguns dels col·legues bloggers que vostè té lincats que es venten de ser neoliberals a la tendra edat de 21 anys, que estimen per sobre de totes les coses els Estats Units i que a sobre van treient pit, amb aquella condescendencia perdonavides... què vol que li digui, els detesto més que els joves d'esquerres. I li diré per què. La gent de dretes és complicat que és desenganyi perquè aposten sempre a la carta guanyadora. Només la gent d'esquerres cau en el desengany més absolut, perquè un s'adona que la política no conta per a res en el totalitarisme econòmic en el que vivim. Ep; totalitarisme econòmic en el sentit que l'economia mana molt més que la política; no crec en el sistema totalitarista d'esquerres, rotllo plans quinquenals soviètics, o revolucions populistes de carnaval.

La política és per tenir entrentingut el ramat.

Arribar a l'edat adulta implica desengayar-se. Els neocons joves, encantats de conèixer's a si mateixos, no crec que arribin a desenganyar-se mai... potser quan el papà els deshereti, o descobreixin que enlloc de ser un pureta renascut és un homosexual que es dedica a follar-se polis a l'aeroport, potser sí. Però suposem que no es desengayin mai i la seva màxima utopia sigui pagar un 15% a l'IRPF enlloc d'un 30 tot estafant l'erari públic, o vendre's l'Audi per aconseguir el Porsche.

Aquest seran el càncer de la humanitat, els pijos rotllo Sostres, molt simpàtics quan no tenen cap poder sobre la resta de la societat, però extremament odiosos quan tenen la paella pel mànec.

Fort, eh?

I ara li diré quina és la meva opció vital. La dreta em dóna basques, però ja m'ho espero, que em produeixin basques, no em sorprenen. No són els meus fills de puta. Els meus fills de puta són els governants d'esquerres que fan que jo em desenganyi. Síndrome del Peter Pan aplicat a la política. Com a lliurepensador que m'agradaria ser, la meva obligació és fotre'ls-hi tanta canya com pugui.

En canvi, si hom és lliurepensador de dretes, la seva obligació es descobrir les vergonyes dels mals governs de dretes, i fotre'ls a caldo.

No sé si m'he explicat prou bé. Espero que el meu comentari hagi encés les ires dels lectors.

Un jove dogmàtic és un imbècil, com un vell dogmàtic és. El dogmatisme és de dretes i d'esquerres. Si vostè hagués escrit "dogmatisme" enlloc "d'esquerres", hagués celebrat el seu post. Però com que no ho ha fet, no el celebro.

I apa, res més, el llegeixo atentament. I recordi, la veritat és un mirall esbocinat.

salutacions cordials.

Pedra Lletraferida ha dit...

Ferran: Darrerament estàs que et surts del blog. En canvi jo, de moment, em prenc un descans. Fins aviat!. Et segueixo llegint, comentant, admirant, i aprenent.

Salutacions cordials d'un imbècil i ignorant... =)

bacus ha dit...

hi ha joves de 70 anys i carrosses de 20.