15.9.07

Em sembla que no sóc historicista

El comentarista Jordi em diu que no sigui historicista i, encara que no estic segur de què vol dir això de ser historicista, he de dir que si no li he fet cas és perquè em temo que ja d'entrada no ho era. Si una cosa cal tenir clara quan s'obre un diari o es llegeix un article és que no s'ha de confondre mai el que es diu sobre algú amb el que aquell algú diu. Encara que l'excel·lència periodística pugui arribar a convertir aquesta diferècia en una simple qüestió de conjugació verbal (un "va dir que plovia" en tercera persona amb un "plou" en primera) la diferència hi és, inevitablement. Per tant, és un gran error confondre el que jo dic sobre Savater amb el que diu Savater i, sobretot, confondre el que jo dic que Savater creu amb les meves opinions (perdó per la paraulota). I aquí hi ha la diferència fonamental i causa de que reconegués en l'article d'ahir una oposició entre jo i Savater quan deia que no estic segur de qui tenia raó. Evidentment, el meu grau d'escepticisme en aquesta qüestió no m'impedeix posicionar-me, i diré que em posiciono en favor meu. Perquè sí, perquè sóc així de xulo. Em posiciono a favor d'un nacionalisme on la llibertat dels catalans i la de Catalunya (pura poètica, pura però inofensiva metafísica) siguin sinònims. Jo tinc un problema amb el nacionalisme, però el meu problema no és el de Savater. Segurament tingui alguna cosa a veure amb el fet que a mi no em persegueixen simpatics jovencells encaputxats pel carrer i no rebo més cartes que les del banc. El meu problema és que el nacionalisme està en boca d'imbècils i, com diu el "jefe", prealfabets. El meu problema és que si el bufó aquest dels Plats Bruts i l'assessor d'imatge del gracioset de l'exèrcit del Fènix han de ser la veu del catalanisme jo no hi vull ser. Aquesta gent no pot parlar en nom meu. El meu problema és que en aquest nacionalisme sí que hi veig tot quant motiu de preocupació i el meu problema és que em sembla que ja són majoria els nacionalistes que em fan por, llàstima o fàstig. El meu problema és que el discurs nacionalista català o catalanista (no faig distincions, però s'accepten comentaris) el protagonitzen tants tarats, tants idiotes i tants subnormals que començo a témer que ja no hi quedi lloc pels bons, pels intel·ligents, pels que no pensen amb l'entrecuix, per aquella gent per la que considero que valdria la pena apostar-hi alguna cosa.
.

3 comentaris:

Melcior Postres ha dit...

La proporció d'imbècils és semblant en pràcticament qualsevol agregació humana, el nacionalisme català no ho és menys.
Salut!

saltenc ha dit...

Historicisme.
Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.

ferrancab ha dit...

Melcior, ja tens raó, però em preocupen els esforços per fer que, també en la proporició d'imbècils, nosaltres xulegem de tenir-la més grossa.
Saltenc, gràcies