4.9.07

El present ja ha passat

El Doctor Vila escribia abans d'ahir una entrada del seu dietari titulada, "El futur". Em sembla genial quan diu; "el present no sóc mai a temps d'assaborir-lo, se m'escapa com una figura de fum, i el passat em sembla un decorat màgic, de somni, una mentida". Jo normalment dic que el present és un error matemàtic, però ho dic així només perquè resultar incomprensible és la meva manera de passar per geni. Cadascú fa el que pot and that's my way. Vaig llegir el text del Doctor després de baixar del tren que m'havia tornat a Barcelona. Bona part del trajecte el vaig fer escoltant, com música de fons, una pel·lícula de la que ni vull ni puc recordar el títol però de la que he pogut recuperar, anotada entre les paraules d'un filòsof que no em ve de gust citar, aquesta frase: "És el futur el que ens interessa, el present ja ha passat". No es preocupin, els prometo que aquest trajecte té estació final. Aquesta frase em va fer recordar, i la de l'Enric Vila m'hi va fer tornar a pensar, una curiosa afirmació de Carod-Rovira en una entrevista que diumenge (26-8-07) li feia LV. Diu Cadrod: "A mí no me interesa el 2010, me interesa el 2025" I bé, és cert que ens interessa el futur, que pràcticament només el futur ens interessa i que no sacrificar mai un poc de present, o de futur inmediat, per un futur una mica més llunyà és la manera més estúpida de morir. És morir de gana tenint menjar a la nevera, per mandra, crec que un interessant efecte col·lateral de la sociologia de l'ici-maintenant. Però els sacrificis, i sobretot si són de temps, que ja se sap que perdre el temps és com llençar l'or, s'han de calcular sempre molt bé i, a poder ser, com fa Mick Jagger; en penics i no en lliures. Per això, perquè aquesta frase és realment molt important i perquè les seves implicacions polítiques han estat, "són" i seràn enormes, Carod: ja ho podries haver avisat abans.
.