30.9.07

El mal company

No és estrany veure com un pare acostumat a ofendre racialment els jugadors de color del Real Madrid renya el seu fill per insultar un negre de carrer. Suposo que per això no resulta estrany que Adorno afirmi que hauria de poder deduïr el feixisme dels seus records d'infància ("El mal company", Minima Moralia). Constatant que Adorno va passar la infància en temps pre-feixistes crec que l'ordenació cronològica es torna especialment rellevant. Principalment perquè jo també em veuria en cor de deduïr el feixisme dels records que conservo dels meus companys de classe. El feixisme es podia manifestar en els nens alemanys perquè als nens no els és propi el sentit de la mesura i en els seus actes acostumen a portar fins les últimes conseqüències la lògica dels pressupòsits paterns. Els nens acostumen a actuar per reducció a l'absurd, com en aquell acudit on Jaimito es nega a ajudar a aixecar-se del terra a la seva accidentada àvia perquè les coses del terra no s'han d'agafar. Així es pot entendre que el feixisme, que en els pares podia ser només larvari, es manifestés transparentment en les actituts dels infants. No és tampoc difícil entendre que, com diu Adorno, en el feixisme el malson de la infantesa hagi tornat a si. Els meus difusos records asseguren que en l'infant la tendència al feixisme es manifesta naturalment. I és així com la mirada retrospectiva fa que entendre les actituts infantils com una escenificació del somni totalitari "abans que els adults estiguéssin històricament madurs per fer-lo realitat" o entendre que el feixisme és un retorn de l'adult a la infància pugui ser una i la mateixa cosa. Talment aquell conte de Pedrolo titulat "El Regresiu" on la maduresa es veu completa en el retorn a la més tendra infància.
.

2 comentaris:

Teresa A. ha dit...

De tot el Pedrolo que vaig llegir fa molts anys, l'únic que recordo amb nitidesa (ergo, l'únic que realment em va agradar de debò) és El regressiu. I mai des d'aleshores havia vist o sentit que ningú l'esmentés.

ferrancab ha dit...

És un honor ser el primer. He de dir que del poc que he llegit de Pedrolo "El regressiu" és l'únic que recordo amb nitidesa (ergo, l'únic que realment em debia agradar de debò).