24.9.07

Amb Albert Rivera

Hi ha coses que sembla que no cal dir i articles que sembla que no cal escriure, però ahir vaig rebre un comentari del Jaume preguntant-me si l'article que havia escrit era per defensar l'Albert Rivera i ara veig que potser alguna cosa se n'ha de dir. La primera cosa és que no ho era i que si vaig fer referència als Segadors Catalans va ser simplement perquè em va sortir així, perquè em vaig deixar portar per la metàfora i perquè vaig entendre que la relació entre els que volien fer callar el filòsof a la caverna o Zaratustra al poble i els que amenacen a Albert Rivera eren evidents. He d'admetre que les temptacions d'incloure Rivera en el mite eren grans, enormes, però cal dir el respecto prou com per no considerar-lo un il·luminat i que tinc prou autoestima com per no considerar-me necessitat de la seva llum. És així de simple i poques vegades la realitat ens ho posa tan fàcil. I perquè quedi clar el meu posicionament, miri'n si és fàcil dir, per exemple, que els Segadors Catalans són uns fills de puta. Ja sé que no s'han de dir aquestes coses, que insultar és lleig i que és rebaixar-me caure en aquest vocabulari, però miri'n si era fàcil, i miri'n si és fàcil entendre que qualsevol petita incomoditat que aquesta afirmació els hagi pogut causar és simptoma d'una greu tara que haurien de fer-se mirar. Quan Fernando Savater va aparèixer a les llistes d'Eta la situació era igualment fàcil d'entendre. Que no consideri Savater un gran filòsof, que discrepi normalment dels seus articles i que no hagi aguantat cap dels seus llibres que he intentat llegir són coses que ni cal considerar quan certes situacions ens toca prendre partit i encara que només sigui davant del mirall. El Jaume em deia també que l'Albert Rivera no és l'únic polític català que rep amenaces i criticava l'ús que en fa. Impropi i aprofitat, deia. Tinc entès que el que diu el Jaume és cert, i sé del cert que no només els polítics i no només la gent d'una determinada tendència ideològica és amenaçada en aquest país, però criticar l'ús que algú pugui fer d'unes amenaces de mort em sembla altament hipòcrita. Jo sóc un covard. Sóc, de debò, molt covard, però això em posa en una situació intel·lectualment molt còmoda en aquests casos. Jo, al lloc d'Albert Rivera (o de qualsevol altre en aquesta situació) m'hagués cagat a les calces i, fins i tot, no descarto que hagués agafat un vueling a l'exili. I això em posa també en una situació molt còmoda a l'hora d'encertar les proporcions i no confondre, per exemple, el mite amb la realitat. Per això prefereixo les persones reals a les caricatures que es poden insultar o amenaçar impunement perquè, ja s'entén, els ninots de palla no ténen ànima ni sentiment, per això estic amb Albert Rivera contra els Segadors Catalans i contra tots els feixistes que passegen per aquest país amb les més diverses samarretes i per això, encara que cada dia hi hagi gossos que mosseguen persones i fanàtics fills de puta que amenacen els nostres polítics, estic a favor de que els diaris informin de les mossegades de gos i els polítics denunciïn públicament les amenaces que reben. I suposo que és per això que crec que, encara que em sorprengui, de vegades hi ha articles que cal escriure i coses que cal dir.
.