20.8.07

Valor i preu de la multiculturalitat

Responent al comentari de Magotago (a SalvadorSostres.com) he de dir que el multiculturalisme no és una simple constatació de la realitat pluricultural de les nostres societats sinó una política implicada en la conservació de les diferents manifestacions culturals que les integren. Una política contraria a la perversió dels principis teòrics que es troben en l'orígen del multiculturalisme, això és, de la idea de la igualtat essencial de tots els éssers humans, no va encaminada a l'establiment d'un monoculturalisme sinó a una societat on els particulturalismes culturals no atemptin contra drets fonamentals com els Drets Humans. Uns drets, aquests sí, que hem de fer extensius a totes les nacions. El model perseguit no és la promoció d'una uniformitat cultural sinó d'una pluriculturalitat que comparteixi una mateixa base de valors i drets universals. Així ens trobem, simplificant fins la caricatura, amb dues formes oposades de tractar la realitat d'un món on les diferents societats es troben en contacte permanent i on la multiculturalitat es fa evident dins de societats anteriorment més homogènies, com la nostra. La primera manera d'enfocar el problema ho fa des d'una posició que centra les seves reflexions teòriques al nivell de les cultures, en la manera que aquestes tenen de relacionar-se i els riscs que aquesta convivència pot suposar per la seva supervivència. La segons manera d'enfocar el debat ho fa centrant-se en els individus, en la manera com les seves diferències culturals determinen la seva forma de conviure en una societat oberta i en com algunes "expressions culturals" poden entrar en conflicte amb els seus drets fonamentals. Aquest segon model no nega el valor de la diversitat cultural ni obvia la importància que la pertanyença a una determinada cultura té pels individus, però subedita el seu valor al que li reconeixen els seus propis membres. Així, per exemple, el valor de la cultura catalana està condicionat al valor que li donem els catalans i una política que es preocupi de la supervivència, la defensa i la promoció del català només té sentit en la mesura en que el català és rellevant pels ciutadans de Catalunya. La defensa d'aquestes particularitats culturals no pot implicar, per tant, la violació dels drets individuals perquè aquests són el centre i el pilar bàsic de les nostres reflexions sobre el valor de les cultures. Els particulturalismes i les diferents expressions culturals no són considerats, per tant, valuosos per sí mateixos, a diferència dels individus, sinó que el seu valor depèn de la mesura en que són importants pels membres d'una determinada cultura i no atempten contra els seus drets fonamentals.
.