31.8.07

Regàs, Isabel-Clara Simó, el feminisme i la debilitat

"Con un hombre no se hubieran atrevido a esta operación de acoso, haga lo que haga una mujer siempre es para mal. Lo mismo lo hace un hombre y es para bien"

Rosa Regàs

Malgrat l’evident imbecilitat d’aquestes declaracions no passem per alt que, com a mínim, Regàs no creu en aquest abstraccionisme hormonal del que parlàvem ahir. Gregorio Luri en parla recordant el crit de “Regàs, que buena estás” i que temps enrera no semblava molestar-la per sexualment discriminatoria. En el fons, les dones són molt profundes, la lògica és la mateixa; es vol sexe dèbil. És poc propi del discurs igualitarista d’una dona d’esquerres, que per igualitarista iguala Chàvez amb el demòcrata, però si l’infantilisme té tan bona sortida en les societats avançades és, sens dubte, per la seva comoditat. Per exemple, fins que el nen no arriba a la pica es pot permetre el luxe de deixar la merda allà on menja. Em sembla que la idea és perfecta per algú que pretén que la vagina l’excusi fins i tot de les seves responsabilitats professionals. I com la pròpia naturalesa de la debilitat aconsella l’associacionisme no cal dir que Regàs no està sola. Tinc, per exemple, una especial estima per Isabel-Clara Simó, a qui he d’agraïr que, cada cop que la llegeixo, em salvi de les temptacions de l'estupidesa dogmàtica. Aconsegueix reunir el pitjor de cada casa i, encara que sigui per reacció estètica, m’allunya de terribles fantasmes que fàcilment podrien presentar-se com a família. El seu nacionalisme és viciat com marca el costum, confonent els seus interessos amb els del col·lectiu. L’altre dia, indignada, va acusar de franquista el sistema tecnològic de TVC per esaptallar-se just en el moment en que sonaven els Segadors a Wembley, sospitar és gratis. L'endemà defensava la gran pluralitat del diari Avui com una particularitat envejable. No seré precisament jo qui es carregui la meva principal finestra al món, però no cal oblidar que la pluralitat del diari es construeix sobre ampli consens de base. Un consens que posa les condicions necessaries perquè, per exemple, Isabel-Clara Simó i Maria de la Pau Janer es guanyin un sou publicant aquestes coses que publiquen cada dia. El fil d'unitat és l'egoïsme associatiu del dèbil, per qui fonamentar la valoració gratuïta de l’adjectiu (català, femení o guenyo d'ulls negres) no és més que una particular forma de lluita per la supervivència.
.