15.8.07

Nacionalisme i el sr. X

Acceptar que totes les persones són mereixedores del nostre respecte exifgeix inevitablement admetre que no totes les idees ho siguin. Fem-ho fàcil i gràfic. El respecte que merèixen els jueus, carn i ossos, exigeix la lluita contra les idees, tot abstracte, de Hitler i Ahmadinejad. Per això, per respecte a la persona i rebuig de les idees, a l'autor de la carta li direm X. Ho faig així perquè m'interessa la carta, la seva idea i tots aquells lectors que, entre llàgrima i llàgrima, troben un moment d'oxígen per cridar visques a la terra i aplaudir entusiastes el màrtir. M'interessa tot això però no m'interessa en absolut les potineries del forense. És per això que a X el necessito així, majúsucul i simbòlic; per no caure en la trampa lògica que, en la meva condició d'heretge, pretenc denunciar. I per això de la carta em quedo amb el terible pressupòsit sobre la que es construeix com un castell flotant i que resa així; hi ha una causa per la que val la pena morir. Compartit, i només per això els molesto, per tots aquells que de tant parlar de la pàtria moren ofegats d'un mal nus a la llengua. Per tots els que passen la vida lluitant en favor de la causa havent oblidant ben aviat que la causa són ells, som nosaltres encara que només sigui per suma de singulars. És aquesta metafísica dels "amics d'Eta", que de només llegir-la fins i tot els pèls em busquen les estrelles; Però una nació mai no serà lliure/ si els seus fills no volen arriscar/ llur vida en el seu alliberament i defensa. Mostra amb claredat la diferència entre la llibertat dels catalans i la d'aquesta Catalunya, tota entelèquia, curta de gairebé tot menys de profetes, i on a voltes encara cal recordar que un català enterrat no és un català lliure. I és amb aquest últim acte de fe, en aquest alliberar-se en nosaltres, com X exemplifica paradigmaticament la mort del nacionalisme per reducció a l'absurd; amb el suïcidi del protagonista.

.

1 comentari:

lola ha dit...

I a mi, vés, m'ha sabut greu haver-li dit, al comentari anterior, "sonat". No tinc cap dubte que, efectivament, ho era, de sonat, però, després, va i em sap greu. Tot aquest afer és molt lleig; les reaccions que provoca són horribles.
RIP

Lola