24.8.07

Contra la violació, castració?

Temo que el meu suposadament asceta amor a la veritat no sigui en realitat més que un simple pecat de covardia, por de ser enxampat en la mentida. Sóc infant en la mirada i conservo amb la falsedat la mateixa relació que els nens petits; aquella dramàtica indignació al descobrir-la en les paraules d'altri que potser no sigui més que un brusc despertar de la il·lusió monopolista. I suposo que és per això (enveja de testosterona, diguem-ne) que em fa patir la temeritat del Président de la République quan declara no tenir por de les paraules:

Ceux qui accepteront d'être soignés pourront avoir des permissions, et sortir de cet hôpital fermé, mais le feront en portant un bracelet électronique, en suivant un traitement, traitement hormonal, appelez-le castration chimique, les mots ne me font pas peur.

Entenc que aquesta encantadora tendència al xulerisme piscinero ha ajudat al seu èxit polític i que, per tant, no sembla del tot mala idea el deixar-se portar per la inèrcia. Però tinc l'estranya convicció de que qui té raó no necessita defensar la mentida. I em sembla que tot el terrible pes deldebat sobre la castració cau amb el vel de falsedat de les acusacions. No és el mateix un tractament hormonal que una tallada de collons i potser sí que cal barallar-se per defensar aquestes veritats. No ho és, més enllà de la metafòrica confrontació, perquè el tractament hormonal, a diferència de les estisores de podar, no és una solució definitiva i irreversible. Aquí no es tracta, per tant, d'inutilitzar el violador o el pedòfil ni ses parts -antigament- nobles. No es tracta de venjança. De fet, gairebé es pot vendre com un acte d'amor (tan seu, tan opositor, femení i socialdemòcrata) això d'alliberar l'esclau de la tirania de les seves passions.

PD: Llegeixo als diaris francesos un parell d'entrevistes a metges que critiquen al Président recordant que és convenient diferenciar entre qüestions de salut pública i de justícia. Ho fan sense explicar en què consisteix exactament aquesta separació, sense que això sembli anar en la líniadels nostres companys ultraliberals (finestretes al nord) i oblidant, potser, que una de les preocupacions fonamentals de la justícia és precisament la salut pública.
.