9.8.07

Potser ens deixin les paraules

Entenc que no és cap pecat que el comú dels mortals no puguem assumir com a propi, però Dahrendorf sembla tenir problemes per assumir les conseqüències de les seves afirmacions integrant-les als seus propis arguments. Després d’observar encertadament que la independència de les nacions sense estat no assegura necessariament una quota més alta de llibertats polítiques als seus ciutadans, sembla incapaç de mantenir-se fidel a aquesta crítica de la fal·laç necessitat lògica assegurant que significa més poder en mans de demagogs i potentats regionals i assumint-ho implícitament com a inevitable. Parlant de la desaparició de la societat de classes, Dahrendorf rebutja la idea de referir-se a aquells que no s’ha vist beneficiats per el procés de globalització i/o són vícitimes d’exclosió social com a classe inferior. No per culpa de la terrible estètica de la inferioritat sinó perquè considera que el terme “classe” no pot designar un grup incapaç d’organitzar-se en la defensa d’uns interessos comuns. Les conseqüències d’aquest posicionament no són, però, simplement terminològiques. Indiquen un canvi molt profund en la realitat que descriuen i la impossibilitat, per tant, de seguir afrontant la reflexió en termes de lluita de classes. No n’hi ha prou amb assegurar que no hi ha classes i seguir mirant el món per la mateixa finestra. Cal assumir que si la paraula ja no serveix per encarar una realitat és perquè aquesta realitat ha canviat i que, per tant, la substitució de l’expressió no ens lliura de l’esforç d’un canvi en l’esquema argumentatiu, en la manera d’observar i entendre el món sense classes i global del segle XXI.

Nietzsche: Las palabras permanecen: ¡Los hombres creen que también sucede lo mismo con los conceptos designados!
.
Afegit sobre la distància entre paraules i el seu significat i les conseqüències que té:
La equivocidad de la palabra alemana "ciudadano" (Bürger), que significa tanto bourgeois como citoyen, hace que muchos prefieran hablar de Staatsbürger (súbdito del Estado), cuando de lo que se trata es precisamente del ciudadano más allá de todas las funciones estatales. La particular tradición jurídica alemana, en la que, si se me permite la expresión, al principio estuvo la administración del Estado y no una Carta Magna, ha sustituido el imperio de la ley (rule of law) por el Estado de derecho.
.
Ralf Dahrendorf. En busca de un nuevo orden