26.7.07

Totes putes

La imatge dels dibuixants del "Jueves" a les portes de l'Audiència Nacional, després de ser interrogats pel jutge sobre la portada de la polèmica, em retorna a la memòria una curiosa escena de restaurant. El pare d'un amic meu, molt bona persona i millor empresari, em convida a un dinar familiar a un restaurant de renom, crec que merescut. S'afegeix a la taula una familia amiga i l'amfitrió amenitza la reunió amb anècdotes intrascendents. I corria el vi, que feia els riures cada cop més sincers i entusiastes, quan, oblidant per un moment la companyia de la seva dona, el protagonista de la jornada va explicar que el seu pare, poc abans de morir, li va dir que "totes les dones són unes putes". La sorpresa va ser majúscula pel cambrer, que en aquell moment començava servir els postres, i que no podent evitar implicar-se militantment en la conversa, va insinuar que potser la senyora no estaria d'acord amb aquesta afirmació. La senyora, tota una senyora, no deia res i mirava el seu home amb un somriure forçat per l'alcohol i dissimulada indiferència. El narrador, però, es va veure obligat a explicar el perquè de la l'afirmació del seu pare, caient així en un inevitable descrèdit per una afirmació que només l'indignat cambrer havia conisderat rellevant. El descrèdit es va fer evident quan, devorant els profiterols, es va veure obligat a despullar la puta de tota connotació que la convertia en interessant i, a força de reduir la seva particularitat a simple anècdota, acabar admetent implícitament l'absurd de la seva afirmació. Aquesta insignificància a la que va reduir les putes les acabava igualant, per aquell igualitarisme fonamental, amb ell mateix deixant-lo finalment en més mal lloc que a la puta de la seva dona per gran satisfacció d'un professional del servei que no havia entès, encara, que no hi ha metàfora capaç de sortir dignificada d'una confrontació a la s'hagi de presentar despullada, sense la protecció del seu paternal paisatge originari.