8.7.07

Ni jugant a casa

Llegeixo aquestes imbecilitats i torno als llocs de sempre. Forgive me pretty baby but I always take the long way home. Aquest (sortosament) fals viure sin vivir en mi dels que asseguren escriure en favor d'alguna causa superior al seu propi ego, dels que confonen poesia i efervescències genitals, de tots aquells que consolen la seva existència posant-se al servei de la noblesa comunitària. Sóc català, diuen, i per això no cal fugir del món dels blogs i del .cat, no cal anar gaire lluny de la política catalana i la seva militància catosfèrica per veure l'autèntica grandesa d'aquesta nació virtual que asseguren construir. La mesuren en números, of course, números que sovint falsegen, perquè la matemàtica és sovint l'únic consol dels miserables, com ho és per les mosques amb el bec ple de merda. I torno a l'esquerra i la dreta perquè, per alguna raó que se m'escapa, crec que amb l'esquerra em passa com diu el poeta; me sujeta porque precisamente no es como la esperaba. És un camp gravitacional, una simple òrbita, però amb interessants conseqüències estratègiques. Estratègiques perquè el pensament és, a diferència de la intel·ligència, un joc essencialment militar. Consqüències estètiques, també, sobre el terrible fet de dir-se de dretes, malgrat Chacón. Amb les dretes i les esquerres em passa el contrari del nacionalisme, que el vull banal. I és per no banalitzar la dreta que no m'hi veig, com no em veig en l'esquerra. És per allò de que la mà dreta amenaça el paquet i l'esquerra la butxaca. Jo, que sempre he pensat que fotre mà a algú sense indicis d'acord és de mala educació, i així em va, he estat capaç de descarregar els meus judicis polítics de càlculs monetaris però no en canvi de qüestions morals. He de dir que tampoc jugant a casa l'esquerra juga millor, però entenc que el camp és ja una cessió prou important. No sé si és cosa meva, si solet ho he de superar, o si els conceptes s'arroseguen com l'Scootex de les mòmies hollywoodienses, però no els vull d'eixe món perquè la vida és, com s'acostuma a dir, una merda i a mi la política encara em mereix més respecte que els excrements.
.

4 comentaris:

tonibanez ha dit...

Gràcies per l'enllaç, criatura. Jo també t'estimo.

Maria Vila ha dit...

Mira, BRAVO i res més!

Gregorio Luri ha dit...

¡Per Jaime Gil de Bieldma!

Odalric ha dit...

Això passa pq uns sempre et volen etiquetar...

La llibertat, amic meu. La llibertat...