9.7.07

El gran glop

El cas és contrari a la tradició i per això, i sense que serveixi de precedent, vinc a restablir els bons costums. Normalment es fa així; s'agafa una persona ja definida i es busca una solució de continuitat en la seva vida anterior. Expansió a tota una carrera vital de la imprescindible fe de despertar a la vida que deixem quan anem a dormir. Amb trampes, a posteriori. Així els metges, que ja operaven les nines de ses germanes que els demés només destrossem o les gambes que els que no ens dediquem a la medecina precariament mengem amb forquilla i ganivet. O els pintors, únics que troben en les infantils empastifades multicolors una premonició vocacional. La normalitat en l'exposició biogràfica és com la defineix Marías: Cree la madre que hubo de ser madre y la soltera célibe, el asesino asesino y la víctima víctima, como cree el gobernante que sus pasos lo llevaron desde el principio a disponer de otras voluntades y se rastrea la infancia del genio cuando se sabe que es genio... Per això sorprèn l'exposició del cas de la prostituta que, gràcies a una afortunada feina de genollons a l'actor Hugh Grant, ha canviat de vida. Va cobrar 50 euros per la fel·lació que havia resoldre for ever and ever els seus problemes econòmics. Ahora tiene 35 años y muy poco que ver con la mujer de 23 que se prosituía para poder pagar las facturas de la luz. La causalitat socialdemòcrata deixem-la de banda. Es prostituïa i ja no, aquí el gran canvi. Canvi que no amaga l'essencial, que el que diferencia l'actual Divine Brown de l'antiga prostituta no és la seva vocació, segueix vivint de la mamada i sí, segur que de petita va descobrir que algún tiet li donava diners per ser una nena moníssima. Només és una envejable i de ben segur envejada culminació de la seva carrera professional. Exactament de la mateixa manera que els lladres somien una tranquila jubilació després del gran cop i no per això deixen de ser lladres.
.