5.7.07

"Como bordar fundas para almohadas"

Jo també, com Savater, veig en la proliferació dels llibres contra la religió una actitut en certa mesura quixotesca. I no és perquè el temps hagi deixat enrera a Kant, Hume i Freud; ja saben que els filòsofs acostumen/acostumem a discutir amb cadàvers. És perquè la fe fa temps que va perdre el seu poder en l'equilibri democràtic. Potser l'esforç sigui, de fet, antiquixotesc, d'abusananos gairebé. La quixotització dels molins, diguem-ne. Tornant als intel·lectuals i fugint de la democràtica hegemonia del poble, destaca aquesta frase d'Espada: lo que se sabe sobre Dios en nuestro tiempo no es lo mismo que se sabía cuando Hume, Kant o Freud. I disagree. El que coneixem avui sobre Déu és el mateix, exactament el mateix, que se sabia en temps de Hume, Kant o Freud; absolutament res. Fa molt de temps que resulta obscè el coneixement que contradiu la densa realitat. Obviament som empriristes, però espero que a aquestes alçades de la història això no sorprengui ningú. Atemorit davant una possible condemna popular, crec que cal recordar que fora del batxillerat l'empirisme no és una altrenativa entre altres, com ser seguidor del Barça. No és la passió futbolística el que separa el darwinisme del Flying Spaghetti Monster, és la veritat. I sobre Déu el coneixement de la veritat hi acostuma a tenir poc a dir. Fins i tot el pre-kantià San Agustí confessava la seva preferència pels que estimen Déu com amants de discoteca, des de la més absoluta ignorància, davant els observadors incapaços de convidar-lo a Gin-tònic. La suposadament atea fe en el progrés, que salva Savater de la foguera, no crec que sigui més que la confirmació de la debilitats dels memes genètics de la divinitat, en el cas que existeixin. Com en temps de Prometeu, el foc i Déu s'han separat. Però ni el foc ni Déu deixen de construir columnes de fum.
.