20.7.07

(Autorizada)

De la visita amb l'amic Carol als falangistes reunits a la plaça Colón. No hi ha res nou sota un sol accidentalment tapat amb la més gran de les banderes espanyoles. Cap diferència essencial entre manifestacions aparentment polítiques i on la diversitat simbòlica no amaga la principal motivació d'unió mística. Uniformats i units en l'odi. El Jordi feia un comentari de terribles conseqüències; aquesta gent viu amb odi el dia a dia. És difícil d'imaginar com es pot viure així, anar al lavabo amb odi o menjar espaghettis amb tomàquet i odi. Molt més fàcil és, en canvi, entendre la seva presència en les oracions matinals i la relació amb que aquest odi determina la seva relació amb l'entorn social. La sorpresa sobre la molt limitada capacitat de retòrica dels orados d'un moviment que només en aquest art de la oratòria pot trobar la seva salvació social, la sortida de la marginalitat. Sorpresa, d'altra banda, per unes limitacions compartides per la majoria de la gent que fonamenta les seves preocupacions pel sistema educatiu a la manera com els llibres i els professors parlaran del paper que van jugar els seus avis a la Guerra Civil. El somriure post-ortodòntic i tímide d'unes joves falangistes que onegen banderes a primera fila posen de manifest que la realitat imposa algún estrany vincle entre ètica i estètica. La passatgera bellesa juvenil pot veure sorprentment accelerada la seva caducitat per la seva manera d'entendre el joc ètic. En dies com aquest trobo a faltar una ideologia que justifiqui o compensi el ridícul ús de l'uniforme. I'm getting old and I need something to rely on.
.

1 comentari:

Tals ha dit...

A simple thing, where have you gone?:P esà massa clar, no? besets i ja saps, no preguis costums forans!
(per cert, la paraulota aquesta del comentari sempre em fa la punyeta xD)