11.6.07

ZP; un dany col·lateral?

El rostre, amb ulleres de derrota, amb el que ZP anunciava la fi de la treva d'Eta és un bon recordatori de que el principal perill del diàleg era la igualació dels confrontats. Igualtat sobre la que es fonamenta qualsevol possibilitat de victoria del terrorisme. Només així es pot donar la imatge de que el terrorisme tenia alguna cosa a guanyar. Però la igualtat és falsa i ho és més enllà de la força de la paraula. També per la força de les armes l'Estat és molt més poderós que els terroristes i si això no ens sembla suficient és per la distància entre les aspiracions d'uns i altres. Per Eta cada acció violenta és una victoria i no pot aspirar a més victòria que les seves puntuals matances, garant de la seva supervivència pública. Però l'Estat no es pot conformar a guanyar en el recompte de baixes perquè anar per davant en una guerra segueix sent força diferent a la pau. Per això, perquè cada baixa que causen els terroristes és una derrota, el diàleg un camí cap a la única victòria a la que aspiren els demòcrates. Repteixo, no hi ha possibilitat real de victòria terrorista, però la supervivència del conflicte és ja una satisfacció de les seves aspiracions. No crec en l'error dels terroristes i dins la lògica de l'autoconservació de la que no poden sortir, el retorn a les armes em sembla una decisió lògica i que, d'altra banda, demostra precisament que, malgrat la distància que ens separa de la victòria, no hi ha Estat derrotat. Que Zapatero compareixi davant la llum pública maquillat de dany col·lateral no deixa de ser senyal de fins a quin punt el llenguatge ens separa del terrorisme malgrat aparentment haguem acceptat la formulació bèl·lica dels terroristes i la seva idea de victòria com a propis.
Els terroristes sostenen que no existeixen els anomenats danys "col·laterals" (és a dir, segons el diccionari: els danys secundaris). Per a ells, els danys són sempre primaris, i en volen causar tants com puguin: com més morts hi hagi, més por hi haurà. Els antiterroristes han de desmarcar-se d'això insistint en la categoria del dany col·lateral i causant-ne tan pocs com sigui possible.
Michel Walzer. Terrorisme i guerra justa
.