2.6.07

Realisme o pessimisme

És temptador qualificar el pensament de John Gray de pessimisme, fonamentalment per confusió amb el realisme que impregna el seu pensament. I no és estrany que sigui així quan del que tracta és, precisament, d'acabar amb l'optimisme derivat d'una exagerada fe en el progrés que afecta tant les dretes neoliberals com les esquerres. Davant de possibles acusacions com aquesta, que acostumen a proferir els orfes després de l'enderrocament del dogma que els protegia de la interpèrie, en el seu cèlebre text titulat L'existentialisme est un humanisme, Sartre fa una breu i poc elaborada defensa, fonamentada en la idea del fer-se a sí mateix, del caràcter optimista de la seva doctrina. Però més enllà d'aquesta confusió amb el realisme, l'acusació de pessimista es veu recolzada en la càrrega que acompanya el coneixement i que es manifesta en el que sembla un passar-se de frenada.
La creencia en la capacidad de la ciencia para construir un mundo nuevo es un mito laico y más alejado de las realidades perennes de la vida humana que casi ningún otro mito del pasado.
El relato bíblico de la caída del primer hombre se acerca más a la verdad. El conocimiento no es bueno por naturaleza y sin paliativos: de hecho, puede ser tanto una maldición como una bendición.
.
John Gray. Contra el progreso y otras ilusiones
El símil automovilístic és potser degut a un excés de caricaturització etimològica de la condició de filo-sofós, però malgrat el coneixement sigui, en sí, moralment neutre i, per tant, malgrat discrepo de que se'l pugui qualificar de maledicció o benedicció, si em sembla un mal càlcul de frenada és segurament perquè a mi, com diu Espada, la verdad me pone.
.