22.6.07

Pensament plàstic

Aquesta entrevista, que aviat oblidarem, a una ja oblidada actriu a La Contra de LV. Una nova aportació al sempre refotut tema de la llibertat. Amb formulació gairebé matemàtica, ara que la llibertat no és gaire més que numerologia; a més determinacions, menys dominació, ergo més llibertat. A la republicana, però llibertat. Sobre la cirurgia estètica en la seva vessant artística, autèntic paradigma de l'alliberació de la dona:
- ¿No es sumisión al gusto del macho?
.
- Nadie se opera sólo para gustar a los machorros. Te operas, para empezar, por gustarte más a ti misma y después para estar tan bien o mejor que tus amigas.
Al macho, pero no sólo! Acabáramos! Autèntica llibertat a la irakiana, on la fragmentació del poder dominant porta a la cirurgia estètica i l'experimentació estètica. Però no és l'única perla que ens mostra tan bella nina. La més gran paradoxa que podia pronunciar-se de tornada de can cirurgià plàstic:
- La belleza es una forma de esclavitud.
.
- Y ya ni hablemos de las mollitas. ¡Las mujeres tienen que estar redondas! Yo cuando pienso en todo lo que tienen que sufrir esas chicas de la pasarela para estar así... No es natural y por tanto tampoco es atractivo.
La fal·làcia naturalista en format plàstic. El que és, bo és pel fet de ser. També el plàstic, que per alguna cosa és. I la menopausa. L'absència de menstruació, que, quan hi és, és bona, però no tant com quan no hi és perquè es veu que no es troba a faltar. O les arrugues, que quan hi són no són tan bones com quan no són més que el record de temps pitjors, quan la natura era cruel...
.

2 comentaris:

Guillem Casas ha dit...

En Raül i jo estem esperant a que arribin la Mary i la Sandy que aquestes coses no les faran pas. Si vols, et busquem un nom de dona i l'afegim a la llista!

;)

ferrancab ha dit...

jaja. És que els Stones a totes diuen adéu...
Però Angie és maco no?