19.6.07

Mestre, no hi ha educació

Molt més preocupant que el fracàs escolar em sembla el possible fracàs de l'escola. Perquè la solució al primer és d'una sencillesa apta per ministres d'educació, que amb independència del seu color polític, semblen haver entès sense grans esforços i amb cartesiana clardeat que la rebaixa dels nivells d'exigència és la millor manera per acabar amb els suspesos i assegurar així , amb un sol tret, l'èxit dels nostres escolars i la felicitat a les seves llars. Però, en canvi, una escola on assignatures com el grec i el llatí no hi tenen lloc (els cadàvers només serveixen als forenses), una escola que elabora els seus plans d'estudis en base a dubtosos (l'autor d'aquest blog es reserva el dret al dubte metòdic) principis utilitaristes no pot permetre's el luxe d'acabar resultant inútil als seus alumnes. Perquè si alguna cosa diferencia el fracàs escolar del fracàs de l'escola és, més enllà de les dimensions del subjectes fracassat, que mentre el primer és per causa de no assolir un objectiu -com seria el superar les assignatures cursades-, el segon es deu a la poca claredat en la definició de l'objectiu perseguit. Una escola que no pot aspirar a ser gaire més que un pas previ al lliure desplegament de la individual concepció de la vida bona, a la recerca d'una sempre il·lusòria idea de felicitat personal en el sempre conflictiu món del mercat laboral, per força ha de tenir enormes dificultats a l'hora de definir les seves fites curriculars. No hi ha, i segurament no hi pot haver, una correcta preparació per la lluita quan no hi ha guerra definida. Com deia el poeta, se hace la guerra al andar.
.

1 comentari:

Alba ha dit...

visquent en plena època d'american dream, se n'ha anat a pique la cultura de l'esforç. No hi ha guerra.. i ha "espero-que-algun-dia-em-passi-alguna-cosa".

ja ho deien ja: aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà..

(ja ho veus, segueixo amb el repeat posat)

un petonàs ferran!