3.6.07

Mayol and Bullshit

Al telenoticies de TV3 recordaven algunes de les declaracions dels polítics catalans durant la campanya electoral de les eleccions municipals. I entre totes les perles, destaquen, destaco per subjectivisme simpàtic de fet, les d'Imma Mayol segons les quals; nosaltres (ells, l'esquerra ecosocialista) encarnem la llibertat i des de l'encarnació de la llibertat governem les institucions. Les destaco perquè la seva principal gràcia, el seu principal mèrit, és que el seu valor rau en la seva absurditat. En el fet de no poder ni tansols ser qualificades de veritables o falses perquè tenen amb la veritat la mateixa relació que l'oli amb l'aigua. Si no són simplement mentida és perquè per mentir cal prèviament el coneixement d'una veritat que convingui tergiversar. En aquestes declaracions no hi ha ni tansols l'esforç i l'exigència de la mentida perquè el seu oposat tampoc podria ser cert, és simple i buit xarlatanisme. I perquè el valor d'aquesta llibertat que diuen encarnar és precisament la seva naturalesa metafísica que impedeix qualsevol pretensió de cosificar-la. La llibertat política és sempre plural, són sempre llibertats, no s'encarna i prèn cos en la legislació, àmbit en el qual precisament el bon rollo amb els okupes i les declaracions demagògicament antisistema ICV sembla sentir-se excessivament incòmode. Aquest tipus de declaracions essencialment absurdes de pujada i baixada al regne de l'abstracció, i caracteritzades per la seva indiferència davant la veritat són del tipus que Harry Frankfurt qualifica de Bullshit. En el seu llibre, titulat On Bullshit, Frankfurt presenta una anècdota com a exemple d'un xarlatenisme inofensiu que m'ha recordat les declaracions de l'aleshores encara President de la Generalitat, Pascual Maragall, afirmant que el seu govern se sentia a vegades com una dona maltractada.
Wittgenstein dedicó en gran parte sus energías filosóficas a identificar y combatir lo que consideraba formas insidiosamente disolventes de "sinsentido". Según parece, él era también así en su vida personal. Esto puede verse en una anécdota relacionada con Fania Pascal, que lo conoció en Cambridge en la década de 1930:
Me acababan de extirpar las amígdalas y me hallaba en el Evelyn Nursing Home con el ánimo por los suelos. Entonces llamó Wittgenstein. Yo gruñí: "Estoy como un perro al que acaban de atropellar". Él respondió con fastidio: "Tú no tienes ni idea de cómo se siente un perro atropellado".
.
Harry G. Frankfurt. On Bullshit

1 comentari:

bacus ha dit...

he quedat garratibat quan l'he sentida pel 3/24.


els gossos poden morir de pena i segurament sentiran dolor com el toros però mai t'ho diran.
Una persona encara que t'ho digui mai sabràs si et diu la veritat.

Al final tot és “bullshit” menys 2+2=4.