13.6.07

Llibertat, obscena llibertat

És culpa de la meva creixent repulsió a la metafísica, però de vegades parlar de llibertat és obscè. No precisament perquè no hi cregui, jo que en tinc prou amb el moviment del dit per acabar amb el determinisme radical. És precisament per la insignificància a la que queda reduïda la llibertat amb aquest moviment de dit la que la pot convertir en obscena. Principalment perquè la inevitable càrrega de determinacions que acompanya qualsevol existència tridimensional és un pes, també, per la voluntat d'aquests éssers condemnats a ser lliures que som vostè i jo i, per tant, qualsevol plantejament teòric que es vulgui seriós no pot fer abstracció dels determinants que arrosseguen les, malgrat tot, lliures decisions. Per aquesta necessaria consideració de la densitat dels determinants és gairebé ridícula l'afirmació de Anne Phillips segons la qual el liberalisme ha guanyat en el terreny de la praxis però no pot reclamar una victoria en el terreny de les idees, on la senyora Phillips exerceix de jutge suprem. I obscena esdevé la llibertat reduïda a exercici dactilar quan es parla d'integració dels immigrants obviant que és precisament la obscenitat i no la comuna llibertat l'adjectivació més apropiada per descriure el seu viatge. I és així com quan Kymlicka defensa que els immigrants accepten la intergració* pot reclamar, com Phillips, un premi de consolació per el seu majestuós exercici de la raó pràctica però no una victoria en el camp del real i sumar-hi, a més, la obscenitat d'una llibertat metafísica.
*¿Por qué han aceptado los inmigrantes la integración? Una razón es que los inmigrantes habían abandonado voluntariamente su propia cultura con la expectativa de integrarse en otra sociedad nacional. Esto es lo que significa hacerse inmigrante. Si hubiesen encontrado repugnante la idea de integrarse en otra cultura, no habrían elegido hacerse inmigrantes. Además, puesto que normalmente emigraron como individuos o familias, más que como comunidades enteras, los inmigrantes carecen de la concentración territorial o de las instituciones corporativas necesarias para formar una sociedad lingüísticamente distinta y paralela.
.
Will Kymlicka. Derechos individuales y derechos de grupo en
la democracia liberal