4.6.07

Legitimitat. De Dante a John Gray (I)

L'altre dia em sorprenia d'aquestes paraules de John Gray:
los regímenes son legítimos en la medida en que satisfacen necesidades humanas vitales como pueden ser la seguridad frente a la violencia, la subsistencia económica y la protección de modos de vida apreciados por la población. Nada dice que los regímenes que satisfagan esas necesidades deban ser democráticos. El actual régimen de China obtiene su legitimidad de su capacidad para garantizar el orden, promover la prosperidad y expresar la fuerza creciente de la identidad nacional china. Si se pone en cuestión en algún momento, será porque no esté logrando satisfacer esas necesidades, no porque no sea democrático.
Afirmava; un govern autoritari que doni de menjar als seus súbdits pot, efectivament, perdurar en el temps perquè segurament és cert que la lletra només entra amb sang, però la seva supervivència no em sembla raó suficient per qualificar-lo de legítim. En aquesta frase hi ha la creença de que la legitimitat d'un govern depèn de la legitimitat que li hagin reconegut els seus súbdits i, en conseqüència un poc forçada, volia dir que la legitmitat d'un govern dependrà de que aquest hagi estat escollit democràticament ja que només en aquest sistema es pot afirmar que, efectivament, els ciutadans li han donat el seu suport. D'aquí la crítica a John Gray, que sembla equiparar supervivència amb legitimitat. Despullant la meva concepció, del que es tracta finalment és de que el govern sigui reconegut pels seus súbdits com a vàlid i això rebaixa enormement les exigències formals. Malgrat tot, en aquest procés de rebaixes crec que hauria de caure també el terme legitimitat que, amb el suport sempre lleuger del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, vinculariem a l'imperi de la llei. John Gray, en canvi, sembla acceptar com a legítim aquell govern que no rebi prou oposició per part del seu poble com per caure derrocat i, respecte a l'estratègia dels Estats Units a Orient Mitjà, afirma: Es probable que las tiranías autóctonas resulten más legítimas a nivel popular que las democracias que vengan respaldadas por Estados Unidos. Hi hauria, per tant, la possibilitat de parlar d'una legitimació passiva de les dictadures. Activament o passiva, i malgrat puguem rebutjar l'adequació d'aquest terme a les societats no democràtiques, la legitimació de les formes de govern no deixa de ser responsabilitat dels ciutadans.
.