10.6.07

Gomorra

A l'entrevista de LV a Roberto Saviano el terror l'aporten, com acostuma a passar, les paraules de l'infant: "yo de mayor quiero ser un jefe, tener negocios, coches, mujeres, y después quiero morir, pero como muere un hombre que de verdad cuenta, asesinado". Els nens són el terror. Recordo la fascinació que entre els meus companys de feina rumanesos despertava un compatriota que s'estava fent d'or amb el tràfic de prostitues en un petit poblet de les muntanyes. Aquesta fascinació no semblava ser res més que l'extensió de la que sentien pels seus cotxes. No seré el primer a destacar la suposada relació entre la mida de la masculinitat d'un home i el valor economic del seu vehícle. Però encara diria més, Woody Allen s'equivocava a l'afirmar ser l'únic home que patia enveja de penis. De totes maneres, i malgrat el fal·locentrisme d'aquestes observacions, no m'agradaria que les meves lectores se sentíssin excloses del moviment tràgic. Són elles les que, admirades per la mida d'alguns miocardis masculins, i a voltes amb un to de vergonyosa confessió, asseguren que el seu acostuma a decantar-se pels cabrons. I en el fons tot és economia i la demanda de cabrons assegura la permanència de la oferta. Però el fascinant del cas és que tot sigui conseqüència d'un acte tan noble com acompanyar el vent amb la propia bufera; que el seu amor a l'home tal com és brota del seu odi a l'home recte.
.