17.6.07

El poeta, la tauromàquia i el multiculturalisme de McDonald's

Els poetes menteixen. Coincideixen en aquesta afirmació Plató i Nietzsche, però tot i el cèlebre suport, aquesta frase no és gaire més que poesia. Més que mentida hi ha en la poesia una militant indiferència envers la veritat. Ni diuen la veritat ni la veritat els preocupa el més mínim. Tot Bullshit, però a diferència del discurs polític, Bullshit d'una exquisita dignitat. Per entendre-ho només cal contraposar el govern Maragall sentint-se com una dona maltractada amb la profunditat oceànica de la teva mirada. I si una cosa implica aquesta diferenciació entre el poeta mentider i el dignificador del Bullshit és que al segon no té sentit demanar-li el perquè de les seves afirmacions. Qualsevol explicació amb pretensions de veritat de les metàfores que et defineixen resultaria evidentment absurda. I és dins d'aquesta lògica poètica del Bullshit en la que es llegeix el comentat retorn de José Tomás. Parla el poeta Gimferrer a LV: El toreo es espectáculo, pero también cultura, mientras que el fútbol es sólo lo primero. El perquè de l'afirmació es troba, obviament, en una esfera paral·lela. Quan el poeta actua d'ofici no hi ha paraula seva que pugui respondre un perquè. Tornant a Nietzsche, però, i fugint dels poetes, reclamo la dignitat cultural del futbol. Si el pastor és un ésser cultural com ho són els simis i si l'enllaunar excrements és sublimació de l'art, el futbol mereix, com a mínim, el mateix respecte que el seure a la tassa del WC. D'aquí el meu rebuig a la preservació de les cultures i la meva aposta per una expansió de la política McDonald's. L'expansió de la l'hamburguesa de la gran M no entra en contradicció amb la supervivència de localismes amb el valor cultural del Teriyaki o l'alvocat i, fins i tot, amb el sempre reclamat respecte religiós, que substitueix per pollastre la sagrada vedella dels McDonald's inidis. Torno a l'estudi amb els senyors Bou, marit i muller units de nou al ventre de la cultura. Perquè fins i tot l'estimadíssim filòsof Gómez Pin recorre a Proust al trobar-se davant el toro, no trobo més discurs tauromàquic que el moviment intestinal. Tot poesia, per tant, i jo d'això no n'entenc.
.

1 comentari:

Marc Miquel ha dit...

Rodó. T'ha sortit rodó aquest Ferran. Sàtira sense despentinar-se, crítica sense blasfèmia. Pràcticament mai comento, però avui no me'n sé estar.

A reveure company!