15.6.07

Aposta per un equilibrista coix

Destacant que el joc de majories en el que es fonamenta la democràcia liberal impedeix que el govern que en resulta i les seves polítiques puguin ser, de fet, veritablement cecs a les diferències culturals com s'acostuma a presentar, Kymlica afirma:
En resumen, los teóricos liberales han aceptado por lo general que las culturas o naciones son unidades básicas de la teoría política liberal. En este sentido, como ha señalado Yael Tamir, "la mayoría de los liberales son nacionalistas liberales", es decir, los objetivos liberales se alcanzan en el seno de y a través de una cultura societaria o nación liberalizadas.
.
Will Kymlicka. Derechos individuales y derechos de grupo en la democracia liberal
La problemàtica que es planteja, i que planteja el mateix Kymlicka més endavant del seu text, deriva d'aquestes unidades básicas de la teoría política liberal. Principalment problemàtiques degut a la seva manca d'article. Sense un las que les presenti com a úniques unitats bàsiques, el seu paper fonamental dins la teoría política està en joc. La superació del conflicte que pugui existir entre unitats bàsiques tals com el col·lectiu cultural o nacional i l'individu, entre la molècula i l'àtom de la democràcia liberal, passa per la seva autèntica ordenació jeràrquica. Entenent que les polítiques de defensa dels anomenats drets col·lectius no poden anar més enllà de la protecció del grup de les pressions externes i que, en canvi, no seria acceptable que els drets col·lectius atemptéssin contra la dissidència interna, ja estem defensant la preeminència de l'individu i negant, per tant, que les cultures o nacions puguin ser considerades com a unitats bàsiques del sistema liberal. Sempre que vulguem evitar que aquesta democràcia avanci com un equilibrista coix. El conflicte entre unitats bàsiques és de la mateixa naturalesa lògica que el que es planteja en el xoc de llibertats, acceptat per Mill i Hobbes, que es resol amb la consideració de que no totes les llibertats són fonamentals i que, per tant, si la llibertat d'expressió entra en conflicte amb ek dret de no ser objecte d'expressions d'odi, n'hi ha prou amb negar que això últim sigui una autèntica llibertat i ja està solucionada la contradicció (John Gray. Contra el progreso y otras ilusiones). Si el preu és una absolutització de l'equilibri lògic, aposto per un equilibrista coix.
.