24.5.07

Turquia, europea per reacció

Mai és mal moment per exhibir les dimensions dels nostres principis i tot excusa és bona per, com deia aquell, mostrar les mides de la nostra moral. El País publicava ahir un article del catedràtic Antonio Elorza tractant el polèmic tema de l'entrada de Turquia a la Unió Europea. Si la possible entrada de Turquia a la UE planteja problemes que van més enllà de les qüestions de mètode és perquè el pais es troba als límits dels dos eixos principals sobre els que es construeix aquesta unió. Geogràficament, amb un 97% del seu territori al continent asiàtic i un 3% a Europa. Culturalment, el gran pes de la religió musulmana representa una excepció al patrimoni cultural comú d'orígen cristià que comparteixen els estats europeus. Però l'article parteix de Sarkozy, no de Turquia. En su última aparición electoral en Saboya volvió a insistir: era europeo y decía no al ingreso de Turquía, que está en Asia (¿y Estambul?). Elorza planteja una pregunta de gran interès, però no n'hi ha prou amb plantejar-la perquè sigui resposta i és aquí on Elorza tanca -en fals i per reacció- el problema geogràfic. L'article s'encamina a defensar els beneficis que suposaria per Turquia l'entrada a la UE, però no és aquest el problema que planteja la seva entrada ni aquest és un argument de pes per defensar-la. En este momento crítico, el camino hacia Europa constituye para Turquía una necesidad y una política islamista con su carga de interferencia en la vida social, sólo serviría para dar argumentos a quienes como Sarkozy expresan frente a Turquía una ciega actitud de rechazo. El sólo serviría extén una estranya llum sobre l'article. És un article de reacció, però Turquia no pot entrar a Europa només per tocar les cegues gònades de Sarkozy.
.

3 comentaris:

pelblocgros ha dit...

De veritat, no sé pas si Turquia ha d'entrar, pot entrar o convé que entri (i a qui li convé) a la UE.
Ara bé, la UE s'ha anat fent sempre per motius d'interès econòmic i geopolític. El fet que Turquia sigui en territori majoritàriament asiàtic no té res a veure amb els criteris que s'apliquen (en la pràctica), i el seu "pòsit cultural" tampoc, i el fet que no respecti del tot els drets humans, doncs tampoc (a Polònia es veu que no és obstacle).
Ah, i per cert: la "frontera" entre els continents europeu i asiàtic és una pura convenció. En quin altre lloc del món una serralada separa continents? Si la geografia no hagués estat feta per europeus, segurament Europa es consideraria un subcontinent d'Àsia, i no un continent "independent".

bacus ha dit...

el que importa és si li convé a la UE no a turkia, ja que en un futur es crearà una "UE" des del marroc fins a l'afganistan.

Amb els nous sistema de majories que s'establirà a la UE basat en població/territori Turkia quasi tindria el mateix poder que Alemanya.

Si està manats per alemanys ja és fotut per turks és per cagar-s'hi.

canàries és africa i està dins la UE el problema és que són musulmans no-laics no que sigui àsia, a mi m'agradaria saber que en pensen els grecs que han estat colonitzats 300 anys fins no fa molt pels turks.

pelblocgros ha dit...

Bacus, això teu es diu por.

A la UE actual hi viuen quasi 500 milions de persones (dels quals uns quants són turcs). A Turquia uns 70 milions. Són molts, és cert, i si entren tindran un cert poder.

Però si el problema que hi veus és la seva religió... seran 70 "contra" més de 400, no?