3.5.07

Sarkozy, musulmans i el políticament correcte

Si d'alguna cosa és difícil acusar Nicolas Sarkozy és de ser políticament correcte en les seves declaracions i segurament això és un elogi. Al debat amb Royal, per exemple, la immigració ens n'ha donat una bona mostra. Contra un discurs lacrimògen, un discurs matemàtic. I malgrat l'exactitut de les ciències matemàtiques, el políticament correcte és la llàgrima. He de dir que no tinc res contra les llàgrimes i reconèixer que les matemàtiques només m'han portat problemes. Ho dic sense altre motiu que la constatació d'una sorpresa. Avui llegia el llibre titulat La république, les religions, l'esperánce de Nicolas Sarkozy, un llibre en forma d'entrevista on el polític francès exposa els seus punts de vista sobre la relació entre religió i república a la vegada que ens mostra la talla del seu ego. Res en contra dels grans egos, tampoc. I cap voluntat de pecar d'innocent, però encara conservo la capacitat de sorpresa davant certes dimensions. Llegia, deia, quan m'he trobat amb un Sarkozy davant una pregunta incòmoda per fonamental. Deia així: L'islam est-il compatible avec la République? Fantàstica pregunta a la que, personalment, respondria en favor dels temps i de forma afirmativa. A favor dels temps i en favor meu, no és un simple deixar-se portar. Però caldria buscar el pes de l'afirmació. El curiós del cas és que, malgrat Sarkozy no sigui un polític del políticament correcte, comet el pecat de la fugida amb els pèls de punta que caracteritza els discursos benpensants. Negar la conveniència de la pregunta. Una pregunta pot, efectivament, ser inconvenient, però no és el cas quan es discuteix sobre Religió i República i, per tant, sobre les compatibilitats o no dels seus pilars morals. Poser ainsi la question, c'est accepter l'idée que l'on puisse dire "non". I constatat l'espant el justifica a la gallega. Or, si on affirme que l'islam n'est pas compatible avec les valeurs de la République, je pose la question à mon tour: "Doit on expulser les cinq milions de musulmans qui vivent en france?" Ce projet est moralment inacceptable et techniquement irréalisable! Lamentant la fugida, és d'agraïr que, com a mínim aquest cop, la tècnica estigui del costat de la moral. Encara que sigui per si de cas algú s'atrevís a aprofitar les possibilitats de la pregunta i la respongués negativament.
.

5 comentaris:

Raül Alcón ha dit...

Malauradament, ni tan sols un polític com Sarkozy s'atreveix a respondre una pregunta així. La seva resposta, si hagués estat la que jo crec que hauria donat, l'hauria condemnat ja de per vida.

pelblocgros ha dit...

El políticament correcte és nociu perquè evita pensar, però això no vol dir que sigui equivocat.
En aquest cas _penso que_ la resposta políticament correcta és la bona.

Guillem Casas ha dit...

Llàstima que no ens la contesti, no? Vaja, que al cap i a la fi, Sarkozy ha sigut molt políticament correcte.

De totes maneres ell ja ha deixat força clar sempre quin és el seu paré sobre la immigració (sempre pensant en el pare de la seva mare -avi- que n'era, suposo).

pelblocgros ha dit...

Ah, i no tinc ni idea de què creu ell realment, però la manera que té de respondre és ben bé pensada per suggerir als votants de Le Pen que pensa com ells però no ho pot dir...

Maria Vila ha dit...

És temps per als políticament incorrectes. Sarkozy Président!