15.5.07

L'esquerra sóc jo

El Periódico entrevistava diumenge el filòsof francès André Gluksmann. Perdó per la metafísica, ho estic deixant. Una periodista del Periódico, Elena Hevia, entrevistava diumenge el filòsof francès André Gluksmann. A risc de que aquest post sobrepassi els límits de surrealisme que em delimito com a acceptables, he d'introduir una petita reflexió entorn al caràcter metafísic dels diaris. Si certament no hi ha empresa capaç d'entrevistar ningú i si, fins i tot després de superar les proves de selecció, el treballador de l'empresa conserva el seu caràcter de bíped autònom, hauré de deixar de referir-me als diaris en abstracte quan parli de les informacions que publiquen signades. Abans de tornar a Gluksmann, forçant encara la familiaritat que ens uneix, estimat lector, he d'agraïr al senyor Quiñonero la feina que fa al seu blog. Entre moltes altres coses, perquè si el nom del filòsof no m'és desconegut és gràcies a l'entrevista que li va fer JPQ i que es pot trobar als arxius del seu fantàstic Infierno. Tornant al Periódico de diumenge, és especialment interessant veure fins a quin punt és sincer i militant aquell posicionament de la premsa socialdemòcrata del nostre país contra Sarkozy. Qüestió de detall, però la periodista parla del llibre Una rabieta infantil introduint l'entrevista i allargant fins la política actual en aquests termes; una mena de memòries reflexives que a la portada mostra un inèdit Glucksmann de 4 anys amb un cabreig sumaríssim. ¿Deu ser el que l'ha portat a recolzar Nicolas Sarkozy? Si només des del cabreig es pot arribar a Sarkozy, fa bé l'esquerra espanyola de preocupar-se per la crispació de la política estatal. Al cos de l'entrevista la perplexitat pel posicionament del filòsof torna a sorgir amb aquesta pregunta que ens posa davant la dificultat que troben les esquerres en definir la seva naturalesa en el món actual, món caracteritzat per un presentisme en el que els missatges polítics basats en la idea d'un progrés a llarg termini hi tenen difícil encaix.
- Però, a veure si m'hi entenc: ¿vostè segueix sent d'esquerres?
- (Rialles) Sí, per descomptat. Per això vaig votar el candidat més a l'esquerra cosa que no vol dir que sigui d'esquerres.
- S'ha de ser filòsof per entendre això?
- Quan tenia 18 anys vaig veure els socialistes enviar 500.000 soldats a l'última guerra colonial a Algèria i després, com el Partit Comunista aprovava la repressió de Budapest. Des d'aleshores, el que és o no és d'esquerres procedeix de la meva consciència. Avui Sarkozy dóna les solucions més eficaces contra la misèria.

1 comentari:

JPQ ha dit...

Hola,

Qué ilusión me hace el calificativo de "fantástico"..

Q.-

¡Gracias Millll!