4.5.07

L'all "revenant"

Deia Ortega que el passat és revenant. Com l'all o el teu perfum. Em quedo amb el perfum perquè el que avui torna és Espada i el seu fantàstic -com no?- Diarios. I torna per dues casualitats. Passejava per la Pompeu, cosa sempre d'agraïr, quan veig un cartell d'ICV que resa -si, això fan- així: Ser jove no és cap delicte. Magnífic, penso. I penso també que no és un delicte, però és una vergonya. I com el teu perfum, torna Espada. ¿Habrá algún modo, futuro, de eludir la juventud? ¿Podríamos crecer, en eslalon, evitándola? ¿O habría, al menos, algún modo de callárnosla?. La segona associació, que en mal moment he qualificat de casual, es desprèn de seguir la lectura de Sarkozy. Parlant de les eleccions del 2002, que van suposar un autèntic trauma pels francesos amb el pas de Le Pen a la segons volta de les presidencials, Sarko capgira les meves consideracions, també afectades pel trauma, d'aquest fet amb un optimisme que, malgrat ser a posteriori, no sembla ser resultat d'aquesta distància temporal. Beau resultat en vérité! D'ailleurs, la question a été tranchée par les téléspectateurs eux-mêmes. El perfum altre cop i altre cop el record d'una instintiva condemna a l'optimisme. Deia Espada després que el govern Bush reubtgés l'aparició de Bin Laden a les televisions nord-americanes; Yo, consciente de que Drácula huye al amanecer y, en consecuencia, firme partidario de la exhibición del mal (...) Condemna a l'optimisme, deia confonent aparença amb realitat. Semblava optimisme el que, en realitat, era efecte de la llum artifical. Treure Le Pen de les ombres l'ha acabat destruint i així resulta que el perfum era, paradoxalment, d'all.
.

1 comentari:

Raül Alcón ha dit...

Aquest cartell m'ha estat inquietant tot el dia.