6.5.07

Hostes vingueren

El Periódico definia ahir la seva naturalesa amb admirable claredat. En portada mentia al servei de la causa socialdemòcrata i a la primera pàgina es contradeia al servei de la causa periodística. Eren sempre les paraules d'Aznar i la mentida era l'ús del copypaste eliminant el condicional de les seves declaracions quan era precisament el condicional el que les dotava de sentit. Passant pàgina les declaracions tornaven a ser veritat i la mentida al servei de la socialdemocràcia s'expressava amb dades aparentment objectives després de les quals tota acusació d'afectació alcohòlica que s'ha fet a l'ex-president és comprensible. Sobre aquestes dades, el problema és la causalitat. Un cotxe a 250 km/h no mata ningú si el conductor no l'estampa i crec que amb l'alcohol passa una cosa semblant. Però ni la informació ni la socialdemocràcia tenen fronteres i l'egocentrisme del diari arribava fins a l'última pàgina. Entrevistaven un pressumpte damnificat per Sarkozy -fins i tot els polítics són innocents fins que es demostri el contrari- i ferotge opositor al candidat de l'UMP. El dia abans de les eleccions franceses, amb la ilusió aparent de ser llegits per algún francès. Crec que la veritat és un preu que els diaris no haurien de pagar per practicar la caça del lector. M'agrada pensar que és per falta de fonament empíric més que per comoditat o covardia, però fa molts anys que m'he passat a l'escepticisme radical pel que fa a les teories conspiratives i l'existència de fantasmals mans directores. I encara que diuen que molts truquen i encara que alguns deuen trucar més sovint que altres, extenent la mentida als exteriors del seu mercat, el diari trenca amb un aparent bipartidisme que el definia. Al telèfon i la cartera s'hi afegeix la comoditat intel·lectual del director i els oficinstes. Però crec que els entenc, es comença dubtant dels de fora i s'acaba renegant dels de casa.
.

2 comentaris:

Us en recordeu? ha dit...

Em podries explicar de quin condicional aznarí estem parlant?

Haig de dir-te, però, que, certament, el Periódico és dels diaris més lamentables del país, darrere de La Vanguardia, el Mundo, l'Avui, l'ABC, i la Razón. De fet, el periòdic més objectiu, sens dubte, és El Treball. Llàstima que no sigui diari...

A banda de la broma, voldria una resposta a la pregunta.

ferrancab ha dit...

Les seves exigències són ordres per mi. Quan Aznar deia "Las copas de vino que yo me tenga que beber déjeme que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás" el Periódico, en portada, eliminava el "mientras no" i el "ni". La mentida quedava així: "Las copas de vino que me tomo, déjem que las tome tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie".
Salut