23.5.07

Gordo i del Barça

Quan ahir deia que la dignitat depèn de la manera que tenim de mirar-nos al mirall ho feia perquè la mirada bidimensional dóna una aparença d'unitat que la introspecció acostuma a contradir. Així, si després d'una possible entesa amb el PP, els votants, militants o polítics convergents poden mirar-se al mirall i recuperar una visió unitaria del seu propi ens, la seva dignitat està salvada. Torno a l'ús personal de l'espill, que a casa són petits i no hi cap gaire gent, i retorno a la soledat davant el mirall perquè l'article de Fukuyama The end of history? em posa davant d'aquestes aparents contradiccions que retornen de tant en tant. El nacionalisme es presenta a vegades com una de les contradiccions (juntament amb el fonamentalisme religiós) potencialment irreconciliable amb la democràcia liberal.
But it is not clear that nationalism rep resents an irreconcilable contradiction in the heart of liberalism. In the first place, nationalism is not one single phenomenon but several, ranging from mild cultural nostalgia to the highly organized and elaborately articulated doctrine of National Socialism. Only systematic nationalisms of the latter sort can qualify as a formal ideology on the level of liberalism or communism. The vast majority of the world's nationalist movements do not have a political program beyond the negative desire of independence from some other group or people, and do not offer anything like a comprehensive agenda for socio-economic organization. As such, they are compatible with doctrines and ideologies that do offer such agendas. While they may constitute a source of conflict for liberal societies, this conflict does not arise from liberalism itself so much as from the fact that the liberalism in question is incomplete. Certainly a great deal of the world's ethnic and nationalist tension can be explained in terms of peoples who are forced to live in unrepresentative political systems that they have not chosen.
I he recordat que amb l'excusa de les eleccions al Parlament, el genial Xavier Sala i Martín va entrevistar els candidats dels principals partits a la presidència de la Generalitat. I recupero aquest interessant diàleg de l'entrevista a Josep Piqué:

–¿Se puede ser nacionalista y liberal?
–Me resulta difícil intelectualmente, pero como conozco nacionalistas que son liberales lo respeto.
– ¿Difícil intelectualmente?
–Un nacionalista tiene un proyecto de construcción nacional y eso, en su propia terminología, quiere decir configurar una sociedad a imagen y semejanza de su visión virtual de país y esto me parece poco liberal. Pero respeto perfectamente que se pueda opinar lo contrario aunque a mí me resulta difícil de entender.
–¿Esto no es como decir que no se puede ser gordo y del Barça?
–¿Gordo y del Barça?
–Quiero decir que estamos hablando de dos planos distintos. Un liberal quiere reducir la influencia del Estado sobre los individuos. Un nacionalista quiere compartir el Estado con un determinado grupo de personas y no con otro. Por lo tanto, primero se escoge el grupo con el que compartes lo público y después decides que el tamaño de lo público debe ser lo más pequeño posible. Dos planos distintos que no tienen nada que ver. Como ser gordo y del Barça.
–Estoy de acuerdo, pero en la práctica el nacionalismo que yo conozco es, lamentablemente, no liberal.

5 comentaris:

Té la mà Maria ha dit...

molt interesant el teu blog, si tens un moment passa pel nostre, es troba a Reus - Baix Camp
http://telamamaria.blogspot.com
irreverent, iconoclasta, ecléctic i llibertari

gràcies per tot

Raül Alcón ha dit...

Jo sóc del Barça, però estic deixant de ser gordo.

Guillem Casas ha dit...

Jojo! En Sala i Martín i les seves preguntes/resposta contundents i irrebocables.

Jo no crec pas que siguin contradictoris sinó més aviat complementaris. Treballes pel nacionalisme tenint clara la posició que exerciria un 'Estat' dintre del país que desitges.

bacus ha dit...

jo ja vaig dir que no era compatible amb l'ortodòxia-liberal.

però tothom te una mica de totes les ideologies.

Es tracta d'usar la que més convingui en cada cas no de ser esclaus d'elles.

http://en.wikipedia.org/wiki/Libertarian_Party_%28United_States%29

bacus ha dit...

http://en.wikipedia.org/wiki/Nationalism#Liberal_nationalism

Liberal nationalists often defend the value of national identity by saying that individuals need a national identity in order to lead meaningful, autonomous lives and that liberal democratic polities need national identity in order to function properly.

El que deia una mica de cada. Ja que no crec que sigui necessari una identitat nacional pq la cosa funcioni.

El que és clar que el PP i CiU són partits conservadors encara que tinguin liberals dins. Només tens que gratar una mica i surten les seves tradicions/moral per negar drets individuals pel seu bé comú.