9.5.07

Even beauty gets old

Obro un llibret dels fragments pòstums de Nietzsche aparentment a l'atzar, guiat en realitat per les etiquetes que l'amic Carol hi ha enganxat amb envejable metodisme, i llegeixo la frase subratllada. Las palabras permanecen: ¡Los hombres creen que también sucede lo mismo con los conceptos designados! De ben segur que les paraules del filòsof serveixen per la pròpia filosofia. Queda la paraula i el seu so grec fundacional i això alguna cosa deu significar encara, però el temps passa fins i tot per les més belles de les princeses i alguna cosa deu haver canviat en el concepte que la paraula designa. Torno a Lipovetsky i a l'entrevista amb Sébastien Charles que acompanya Les temps hypermodernes. Preguntat sobre el paper de la filosofia en el món hypermodern, sobre com pot la filosofia jugar el seu rol de discurs racional davant d'individus més inclinats a l'emotivitat que a la reflexió, Lipovetsky encara aquesta doble naturalesa de la paraula que romàn i el canvi en el concepte que l'acompanya. Per una banda afirma que la filosofia com a disciplina de la raó i recerca de la veritat no està amenaçada, que, per tant, l'essencial es manté. I de l'altra hi ha una referència no sé si casual o no al Prozac com a company de viatge de la filosofia. El caràcter hipotèticament casual de l'afirmació és irrellevant, però Prozac i filosofia és una eqüació inquietant que em porta inevitablement a Marinoff, un dels meus fantasmes revenants. Destacant aquesta perenne naturalesa filosòfica amb una definició que m'apareix propera a la heideggeriana interrogació sobre l'ésser, Lipovetsky ens allunya de la filosofia en comprimits de la felicitat. La philosophie n'est pas la voie royal de la felicité. Malgrat els canvis que destaca en aquesta mateixa resposta, Lipovetsky ens retorna a la aristotèlica seguretat de que l'autèntic valor de la filosofia no està en joc en l'esdevenir de l'encadenament de fets que componen la nostra historiografia sinó anclada en la tendència natural de l'home al saber.
.

4 comentaris:

lola ha dit...

Podríem dir que el concepte és el ribot que passa per la paraula despullant-la de tota emoció.
Se m'acaba d'ocórrer a mi, però si et sembla fem veure que ho diu Nietzsche.

Lola

ferrancab ha dit...

Home, jo no renunciaria als drets d'autor d'una frase tan genial com aquesta!

Salut!

Guillem Casas ha dit...

Jaja! No em preguntis perquè però aquest text ha sonat a: "Esperem que sigui veritat i que la filosofia no perdi el seu sentit! De què menjaré sinó?

Ves, tonteries que només s'ocorren a Can Casas!

ferrancab ha dit...

Jejeje. Una gran observació senyor Casas. De totes maneres, i vist que la filosofia no sembla la disciplina que més seguretat ofereix de cara la menjadora, més aviat es tracta de creure que no estem perdent el temps.

Salut!