22.5.07

Dignitat i memòria

Dos termes basten per omplir la boca de Duran en resposta al PP i les seves insinuacions pactistes; dignitat i memòria. L'advertència defensiva em sembla inútil però no puc dir que sigui dolenta, sobretot ara que es tracta de marcar paquet de cara les municipals de diumenge. La memòria és una gran virtut política quan no es confon amb el ressentiment inútil, una molt bona arma per evitar que te la tornin a fotre. Però si CiU vol tornar a governar, o vol tornar a ocupar algún lloc de poder i recuperar el seu protagonisme dins la política catalana i estatal, probablement necessiti aprofitar-se de l'aïllament del PP i poques coses hi ha més tristes que un mort de gana que, a falta de coses millors, conservi l'orgull. I sobre la dignitat, sóc dels que pensa que la dignitat és de les poques coses que no es poden perdre. No vull dir que no s'hagin de perdre, vull dir literalment que no es poden perdre. Parlem sempre de cara la galeria, que això és política. A casa seva cadascú que faci amb la seva dignitat el que li vingui de gust. Però en política la dignitat de CiU no depèn de la seva relació amb el PP, depèn, com la meva, de la manera com aquesta relació afecti la manera que tenim de mirar-nos al mirall. Per això, més terrible que qualsevol record del Pacte del Majestic o que qualsevol que sigui la magnitut de la seva derrota electoral, em sembla la imatge que ens acompanya avui, en aquest post, i en tota l'actual campanya electoral.
.

2 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Jo m'ho miro des d'una altra vessant: la poma està corcada per un cuc d'unes dimensions descomunals, i per això prefereixen ensenyar la poma, i no el cuc. Es com allò de que res és el que sembla, sinó el que volem acabar veient. I que cadascú hi entengui el que vulgui, que per a això es va inventar la política, no?... =)

Salutacions cordials

Guillem Casas ha dit...

Ves, jo sóc dels que pensa que millor guanyar per sí mateixos i que com menys dependències (i més si són de partits espanyols, i encara més si és del PP) millor.

Convergència ha de demostrar que és el partit que va ser i que no li calen "morts de gana" per guanyar i això només s'aconsegueix amb discursos revolucionaris i amb alguna cosa més que no sigui: "Vota pel canvi". Al menys així ho veig jo.

Per mi, el PP se'n pot anar a pastar fang una bona estoneta.