29.5.07

Democràcia i canvi

Hi ha alguns dels membres del plural a qui les derrotes els posen de molt mala llet. I des d'aquesta mala llet es repeteix el missatge que ja va sorgir de l'òrbita convergent després de les darreres eleccions municipals i que, tipus post-it, ens recorda que això és una democràcia. La virtut de la obvietat repetida és que aparentment serveix per oblidar que és precisament perquè això és una democràcia que han perdut. El missatge, que curiosament diria que és d'orígen socialista als temps de Pujol, s'expressava ja en la campanya per Barcelona amb l'aposta per la sobrevaloració del canvi. Sobrevaloració que obvia el fet que si el canvi o l'alternança són característics del sistema democràtic ho són simplement per accident. En les estratègies polítiques no m'hi fico, però les idees m'encanta grapejar-les. Joan Oliver carregava per aquesta banda a les seves Engrunes; malgrat tot, el PSC continua sent la primera força política de l'Ajuntament de Barcelona i res no fa pensar que Esquerra i Iniciativa tinguin un atac de radicalitat democràtica i facin que les coses canviïn. O sigui que els barcelonins seguirem tenint un ajuntament socialista, un consell comarcal socialista, una diputació socialista, una Generalitat socialista i un govern de l'Estat socialista. L'expressió radicalitat democràtica és especialment significativa del retorn d'aquesta falsa identitat de canvi i democràcia. Error lògic que, d'altra banda i també lògicament, d'entre els demòcrates només la defensen els opositors. La grandesa del sistema democràtic és, precisament, que el canvi només és vàlid condicionadament, quan és legitimat per les urnes, i que si aquest canvi no es dóna és precisament perquè els citats opositors no han estat capaços de legitimar-lo. Per això és molt mala idea vincular les derrotes partidistes a una suposada derrota o feblesa de la democràcia perquè el continuisme és, també, radicalment democràtic.
.

3 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

El teu comentari em porta -amb el teu permís, Ferran- a fer-te esment del què ha passat a Sant Celoni, on de resultes de l'aparició sorprenent de la CUP(2) en l'arc del govern municipal, tant ERC(2) com ICV(1) han perdut els seus escons, i s'han acollit al que tú ens dius de la "mala idea (de) vincular les derrotes partidistes a una suposada derrota o feblesa de la democràcia perquè el continuisme és, també, radicalment democràtic".
Un mal perdre terrible, reconegut davant els mitjans com "mea culpa" o com "no hem sabut explicar el nostre treball al govern" (sic), però difosa per el poble -amb boca petita- com a "robo, lleig, instrusisme", i coses pitjors. Seguirem informant, però crec que pel poble s'apropen 4 anys d'intensa i instructiva política municipal del poble i pel poble, com ha de ser. I a qui no li agradi, d'aquí a 4 anys que ni s'hi presenti, que ves per on, el poble li ho agrairà.
No creieu que s'hauria de instaurar algún tipus d'ens que vetllés per la salut de la democràcia?. On s'és vist que una derrota democràtica a les urnes sigui titllada per un cap de llista com a furt?.

Salutacions cordials.

pelblocgros ha dit...

Gràcies per repetir-ho encara que sigui obvi.

Quan aquestes coses les diuen els polítics fan una mica de pena, però s'entén. L'argument en si no s'aguanta per enlloc, però l'adopten quan els va a favor, per si convenç algú.

A mi el que m'emprenya és que això ho argumenti un "intel·lectual" seriós. El senyor Oliver _ho_sap_perfectament_ que l'argument del canvi pel canvi no s'aguanta, i que no és pas antidemocràtic que el mateix partit guanyi les eleccions a tots els nivells.

(Jo he deixat de llegir-lo, al senyor Oliver).

ferrancab ha dit...

Pedra,
Moltes mercès pel comentari i sort per la vida política st.celonina! Ja saps que miro amb especial simpatia cap a la teva població!

Pelblocgros,
On vas a parar! És ben cert el que dius, però deixar de llegir el senyor Oliver no és com deixar la Rosa Montero! Ens hi perdem un munt de coses bones i és precisament per això, perquè m'agrada molt normalment, que em sap especialment greu quan veig que s'apunta a aquests arguments tan biscerals o poc elaborats.

Salut!