30.5.07

Abstinència

Com que crec que una manera força sencilla d'entendre el sistema de la democràcia representativa és en funció d'una simplificada concepció d'oferta i demanda, em resulta extremadament ridícul veure els polítics queixant-se de la poca participació. Els partits polítics són poc més, si és que són alguna cosa més, que productes de gran complexitat; un discurs, un logo, una història a la que sovint intenten carregar d'autoritat amb èxit dubtós, solucions però sobretot problemes, un pentinat, un accent, una corbata i un llarguíssim etcètera. Tot el que un partit exhibeix sota la llum pública és susceptible de determinar decisivament les preferències de compra dels potencials votants. Tot està a la venta. I donada aquesta concepció mercantilista del joc polític, la preocupació dels polítics per la baixa participació és gairebé tan ridícula com seria que els directius d'Appel critiquéssin la ciutadania per no comprar més iPod's. I encara més ridícul és veure'ls criticant la competència pels seus problemes de ventes. La senyora Camacho, del PP, per exemple, deia que l'abstenció era deguda al cansament que té la ciutadania catalana del discurs identitari. Sense que aquest plantejament, obviament, expliqui perquè en comptes d'anar a la platja els electors no van anar a votar el seu partit. A CiU, Duran Lleida assegurava que des de que governa el tripartit l'abstenció no ha deixat de créixer a Catalunya i que, per tant, el govern n'hauria de prendre nota i donar alguna explicació. Donat aquest desencís, el pitjor del cas és que CiU hagi estat incapaç d'il·lusionar els seus votants. L'abstenció és un problema per la democràcia perquè limita la seva essencial capacitat representativa. A menys ciutadans que voten, menys representativa és l'assamblea parlamentària resultant de les eleccions. A no ser, i en el rebuig d'aquesta hipòtesi hi ha el problema de l'abstenció, que els ciutadans abstencionistes se sentin igualment ben representats per tots els candidats. Si el cas és preocupant és precisament perquè el famós tots són iguals no obvia l'elogi sinó la condemna. I més preocupant és que aquesta condemna no es personalitzi en els polítics i s'extengui al conjunt del sistema. Com un cornut reciclat en misògin.
.

4 comentaris:

Raül Alcón ha dit...

Crec que aquesta que dones és la versió definitiva sobre les causes de l'abstenció.

En efecte, els partit polítics són un producte a vendre, com un iPod qualsevol. És per això que no em semblaria immoral un mercat de vots on s'acceptessin diners en les transaccions. Ara és el mateix però en comptes de diners hi ha promeses electorals.

Guillem Casas ha dit...

"A menys ciutadans que voten, menys representativa és l'assamblea parlamentària resultant de les eleccions."

No crec que això els preocupi massa mentre tinguin cotxe4 a la porta i cadira acolxada. Ara només els queda ser els paartits amb més afiliats i així guanyaran segur.

Nausicaa ha dit...

Completament d'acord. Jo no compraria mai un iPod defectuós i, per tant, entenc que hi hagi hagut tanta gent que no hagi anat a votar.
Una abraçada!

pelblocgros ha dit...

Si em deixeu donar una volta més al cargol: és que la queixa que fan de l'abstenció no és sincera -ja ho suggereix el Guillem; és una acció més del màrqueting del partit. (Màrqueting força maldestre, obviament).