5.5.07

40 cèntims

Pensava sobre si la mentida és un ingredient imprescindible per aconseguir extendre el sentiment de culpa als innocents. I sobre si inflar la veritat és o no mentir. Tot bé del concret i també el cas que ens ocupa. Entrant al portal de casa m'assalten dues adorables velletes que, molt educadament i amb accent francès, em pregunten si como joven me he preguntado qué líder humano resolverá todo esto. Ni idea de què és todo esto i la velleta que fa de portaveu parla de pobresa i canvi climàtic. La terra dels seus testos s'assequen molt ràpid després de regar les plantes. Hi ha una edat en la que alguns avis tornen a ser adorables a la manera dels infants, d'aquella manera en la que inciten a voler-los protegir d'ells mateixos però sense repressió, només aquell agafar-los de la mà per creuar el carrer. I així passava i jo escoltava amb l'instintiu somriure desviat que m'acompanya en les situacions més incòmodes. Inflar la veritat era aquell canvi climàtic i el seu fonament empíric en els pocs centímetres quadrats de test. I, quan acabada la xerrada, la senyora em va obsequiar amb dues petites revistes de la seva associació, inflar la veritat va començar a ser una qüestió econòmica. El pamflet infromava a peu de foto; "les enfants employés dans cette briqueterie gagnent 40 centimes d'euros par jour". La foto fa abstracció de les fronteres i no hi ha manera de situar-la a les coordenades d'un mapamundi, però el color de la pell dels protagonistes i les seves vestimentes allunyen la nostra ment del continent europeu. Prou com per pensar que els 40 cèntims d'euro són tot relació i l'inevitable enyor. Si aquests 40 cèntims d'euro no fóssin 40 cèntims d'euro i suposant que el preu del pa varia en el salt intercontinental, la relació moneda/barra de pa hauria de sortir explicada a algún lloc. No hi és i en l'extensió del sentiment de culpa als innocents hi ha aquest oblit del funcionament monetari dels mercats africans, on els euros són moneda estrangera. I encara un altre petit detall. Quan entre tanta abstracció se'ns aporta una dada per fi corroborable empíricament, es carrega la matemàtica de moralitat. "La fortune des trois personnes plus riches du monde dépasse les ressources des 48 pays les plus pauvres réunis". Amb la cursiva tot el pes de la llei ha caigut sobre aquestes tres personnes.
.

2 comentaris:

lola ha dit...

M'ha encantat. Les he vist les adorables velletes.

Lola

Guillem Casas ha dit...

Tot i que és cert que aquesta moral enganyosa és la que sempre ronda per aquest tipus de pamflets no treu pas que hi hagin dades empíriques no relacionades amb els diners i que sí que són preocupants. Ho vindrien a ser les dades de la gent que mor de gana, nens que moren per malalties curables, gent que s'infecta per falta de recursos (posem el cas del SIDA), i un llarg etcètera que a vegades (i qui sap si molt sovint) van relacionat amb aquests 40 cèntims ficticis.

Òbviament entenc que el teu desitg no és pas que la gent es mori de gana sinó fer veure al lector que sovint s'enganya a la gent per intentar persuadir-los en el tema de la pobresa i fer-los sentir culpables però, tot i així, crec que darrere de tot hi ha un marketing invisible.

M'explicaré. Si tu poses en un pamflet la mateixa fotografia i la mateixa dada afegint-hi el preu de la barra de pa en aquest país X, deixaràs de rebre per la teva fundació X euros que evitant posar aquesta dada deixes de perdre. Engany per solucionar el món? És una visió al meu parer perdedora ja que sempre hi ha una solució ben raonada que ho pot evitar.

No cal dir que la dada dels 3 homes més rics impressiona a bona part de qui la llegeix i que, per contra, ben pocs pensen que si aquests homes tenen els diners que tenen és perquè els han guanyat. Ara bé, quin model s'ha de seguir per a continuar evitant una pobresa i una situació al meu parer llastimosa? L'engany que bé funciona o una altra solució com les de Umbele (per exemple)?

Anuncis com el de gent famosa fent petar els dits cada tres segons en senyal dels nens que moren de gana en aquest curt període de temps els trobo encertats. Posar la fotografia de tres milionaris al costat de la d'un nen mort de gana ho trobo demagògic.