25.4.07

Un cadàver per St. Jordi

La festivitat tenia un punt de religiosa, un toc de processó de setmana santa. No menteixo si dic que dilluns, Rambla Catalunya avall, vaig veure desfilar el cadàver del vell ideal humanístic (humanitas romà), aquell que pretén salvar els homes de la barbàrie com un St. Jordi matant el drac a cops d'Enciclopèdia. Algunes anècdotes ho ilustren. Tinc un traumàtic record de l'anterior edició de la festa del llibre quan vaig veure que les masses d'entusiasmats lectors van estar a punt de fer desaparèixer un fràgil Premi Nobel, Xosé Saramago, sota el pes de la seva obra. De la jornada de dilluns en conservo un record que atempta contra tot intent d'elevació de l'home-lector del conjunt dels éssers humans. Una llibretera jutjant la qualitat literaria d'una obra com una mosca jutjaria la dels excrements de vaca. Aquest llibre és molt bo perquè aquest matí ja n'hem venut una pila així, deia la dona amb el braç dret formant un angle de 90º amb el terra i molt aprop de treure un ull al potencial comprador. I mentre aquest multitudinari funeral tenia lloc, al carrer del costat la Pedrera ens continuava mostrant part de l'historial mèdic de tan ilustre pacient. L'exposició La Música i el III Reich és un bon atac contra la il·lusió que al nazisme, com ara a l'islamisme radical, se'l podia combatre bombardejant-lo amb llibres de Shakespeare. Com diu Peter Sloterdijk a Normas para el parque humano, la cuestión del humanismo es de mucho mayor alcance que la suposición de que leer educa. Encara en paraules seves; el humanismo, tanto en el fondo como en la forma, tiene siempre un "contra qué", pues supone el compromiso de rescatar a los hombres de la barbarie. Amb la imatge d'un oficial de les SS al piano és gairebé obscè pensar que aquest rescat pugui venir dels llibres o les roses.
.

2 comentaris:

Guillem Casas ha dit...

T'he de dir molt honradament, Ferran, que cada dia et llegeixo amb més ensimismament. El teu redactat, les teves idees i el teu "knowledge" literari m'entusiasmen. Començo a entendre la dèria de'n Carol de recomanar-te! Jeje! Una abraçada!

ferrancab ha dit...

Moltes gràcies. Un honor que m'enrojoleix.