14.4.07

St. Pere el socialdemòcrata

La moral socialdemòcrata necessita d'explicacions com aquesta. La moda també pot servir per reivindicar els drets dels treballadors dels països pobres, informa El País. Deixant de banda que no crec que la moda, com la poesia o les princesses, tinguin altre causa a reivindicar que la bellesa, de la mateixa manera que l'intel·lectual, filòsof o pensador, només ha de tenir un compromís, la veritat, vull afirmar i afirmo que en l'exigència d'una societat compromesa s'acostuma a oblidar el substrat d'aquest compromís. I és aquesta absència de substrat la que necessita de l'excés de mística. Sobrecàrrega de justícia i adjectius derivats, sense fer-nos partíceps de la càrrega material pels alliberats treballadors . Com sobrecàrrega d'oceans, muntanyes i coves hi ha en la poesia del cast creador. Són bisos de l'ètica kantiana i les seves bones intencions. La sistematització dels impertaius no amaga que convertir el no mentir en imperatiu categòric condemna a molts jueus a les càmares de gas. Amb la garantia del bon cor dels seus delators que, impossibilitats per actuar pel deure per la seva humana condició (autèntica poesia aquesta ètica per ús dels asexuals angels), es conformen en actuar conforme al deure i a les ordres del nazi de torn. I del bon cor i les seves garanties parlàvem. El comercio justo también garantiza que los trabajadores puedan llevar una vida digna, y se respeten tanto sus derechos laborales como la equidad de género, sin olvidar el cuidado del Medio Ambiente y la garantía de que no ha habido explotación infantil. Tot això sense pactar amb la realitat. Sense que la vida digna tingui pel lector més implicacions que la satisfacció del seu ego moral. O que per garantir la puresa dels drets s'eviti la seva redacció negre sobre blanc i sense que l'equitat de gènere tingui cap implicació que trascendeixi el simbolisme de la notícia. A tanta metafísica dels costums només li fata el medi ambient i l'explotació infantil (sense intent d'escisió entre explotació i feina) per acabar el redactat sense tacar-se les mans. Sense necessitat de recordar-nos que l'alternativa a la realitat no és mai el paradís.
.